E partigui d'aquí, e tornem-no'n per nòstre camin al rei Irnel (Ó Néill), que mout ben nos receubèc amb grand gaug. E tenguí la fèsta del jorn de Nadal, ont el tenia grand cort segón lor manièira, la qual a nosautres de part de ça es mout estranha per estat de rei, com ben que el agués amb si grands gents. E partiguem-nos d'els e anem a la tèrra dels Englés; e forem-i lo jorn de cap d'an amb la comtessa de la Marcha en un sieu castèl, la qual mout onorablament nos recolhic, e nos donèc de sos dons; e comunament tots aquels ont passavam nos receubian amb grand onor, semblant que mostravan devoción quand eram escapats de tants grands perilhs. Mout mai fori interrogat dins la ila que {Ms fo 39v} non fori despuèis.
Lo comte de la Marcha se n'èra anat en Englatèrra. D'aquí partim e arribem a Daveli (Dublin), ont me mesí en la mar per passar en Englatèrra. E en aquela ciutat fori mout notablament recolhit per los gentils òmes, e especialment per los religiós. E d'aquí enfòras passèi la mar, e arribèi en Galas, davant un pòrt que s'apèla Oliet, e d'aquí per mas jornadas arribèi en Englatèrra, e trobèi lo rei en una vila apelada Liquesiel (Chester), ont a fòrt bèla abadia de monges negres, ont lo rei passava, e aissí meteis i èra la regina, ont fori mout notablament recolhit. E d'aquí, per mas
Ara preguem nòstre senhor Dieu Jesú Crist, que totas causas a en son {Ms fo 40v} poder, per la sieua santa gràcia e misericòrdia nos laisse en tala manièira viure en aquest