{Ms fo 26v} D'aquel tan grand torment me menèron los demònis en un autre, ont ieu veguí una grand maisón tota fumant, aissí coma una fornatz, e èra tan longa que negun non podia veser lo cap. E aissí coma los demònis me rossegavan per aquela part, quand ieu fori un pauc avant, ieu volguí demorar un pauc, car ieu sentia tan grand calor que non podia anar avant. E los demònis me demandèron:
Perqué demoras tu? coma aiçò sia una maisón per te banhar amb los autres que s'i banhan, vuèlhas o non.
E ieu venguí près, e ausigui gents plànher e plorar mout doloirosament; e quand ieu intrèi en la dicha maisón, ieu veguí que ela èra tota plena de fòssas redondas, que èran sí près la una de l'autra que òm non i podia trobar camin negun. E cascuna d'aquestas fòssas èran plenas dedins de metals tots fonduts ardents, e cabussavan las gents en plom fondut,
Aquí èran en grands e grèus torments moutas manièiras de gents de divèrses estats, e èran tots nuds. E tot çò que ieu avia vists de torments non me semblava res a