Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge al Purgatòri de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 14

(Lo quart camp)

Mout s'esforçavan de grevar-me, e menèron-me d'aquest tèrç camp en un autre camp, lo qual èra tot plen de fuòc. En aquest fuòc eren totas manièiras de torments; e de mouts terribles e grèus; e mouta gent i avia, e tants que èra sens nombre, don los uns penjavan per los pès amb cadenas de fèr cremants, los autres per las cambas, los autres per las mans, los autres per los braces, e avian los caps dejós que cremavan en flama de solpre, e los rostian sobre grands gresilhas de fèr cremants; los autres rostian en grands astes sobre lo fuòc, e fasian rajar sobre lor carn gotas de divèrses metals cremants, que los demònis estillavan sobre els. Aissí los tormentavan los demònis {Ms fo 24v} de divèrses torments e aquí non avia negun mètge que òm podia veser tots los torments que òm poiria pensar. E aquí veguí mouts de mos companhons, e mouts que ieu conoissia, e de

p.33

mos parents e parentas; e aquí ieu veguí lo rei don Joan d'Aragón, e vi fraire Francés del Puèg, de l'òrde dels fraires menors del convent de Girona, e veguí na Aldosa de Queralt, la qual èra ma neboda, la qual encara non èra mòrta quand ieu partí de la tèrra, ni ieu non sabia sa mòrt.

Tots aquests èran en via de salvación, mas per los pecats èran en aquela pena. La pena major que ma neboda avia ni sofria sí èra per los afachaments que en la cara s'avia fachs en sa vida. Fraire Francés, amb lo qual aissí meteis ieu parlèi, sofria sa major pena per una monja que traissèc {Ms fo 25r} d'un monestièr, e fora estat damnat se non fos per grand penedença e contrición que ac de son pecat, e penedença facha en sa vida.

E aquí ieu parlèi mout amb lo Rei mon senhor, lo qual, per la gràcia de Dieu, èra en via de salvación. La rasón per que sofria pena non vòli dire, ben dic que los grands reis e prínceps que son en lo mond se devon sobre totas causas gardar que façan justícia per far plaser ni favor a negun ni a neguna. D'autres plus acostats òmes e femnas del linatge dont soi ieu eissit i veguí.

Dels quals non curi parlar, sinón regracie a Dieu car sai que son en via de salvación. Plaça a Dieu que siam en aquel nombre, se mièlhs non podem. Mai si en aquest sègle la persona sabia consí los pecats son punits, avans se laissaria per petits tròces talhar que ausés pecar; {Ms fo 25v} ni sabia los brams ni las vilanias que i èran, car amb los torments que las gents sofrian èran los

p.34

demònis, que los tormentavan, que menavan tant grand bruch en cridant e udolant. E sí me volguèron tormentar, mai ieu apelèi lo nom de Jesú Crist, per lo qual els non me poguèron far mal.