E anant enaissí tot sol per aquela fòssa, tant plus anava avant, tant plus la trobava cava e escura, e tant anèi que perdèi del tot la clartat de tot lum. E quand ieu aguí anat un pauc avant, ieu intrèi en un lòc que m'aparèc lo cap, e aquí ieu trobèi una sala segón que lo prior m'avia dich e ela non avia autra clartat sinón enaissí coma en lo mond es entre nuèch e jorn en los jorns d'ivèrn. La sala non èra pas clausa entorn, mas èra en colomnas e amb arcs vòuts, aissí coma una claustra de monges. E quand ieu aguí pro anat amont e aval, ieu fori fòrt meravilhat de la faiçón que ieu veguí an aquela sala, e intrèi dedins e vau-me séser. E fori fòrt meravilhat de la grand belesa que èra en aquela sala {Ms fo 18v} e aissí meteis de l'estranha faiçón que, a mon semblant, en lo mond ieu jamai non avia vista tant bèla sala en part ont ieu fos estat.
E quand ieu aguí segut una grand pèça, venguèron a mi 12 òmes, que tots me semblavan òmes de religión e tots èran vestits de raubas blancas, e tots intrèron dins la sala, e a lor venir saludèron-me fòrt umilment e un d'els me semblava èsser major, quasi coma prior, e aquel parlèc amb mi per tots los autres, e fòrt me confortèc e me dis:
Beneseit sia Dieu, que totas causas a en poder, e que en ton còr a mes lo bon prepaus; el perfecisca en tu lo ben que i a començat, e per çò car tu èst vengut en aquest purgatòri per tos pecats, sàpias que lo te convén far ardidament aquest fach, e si non o fasias, tu perdrias lo còrs e l'arma per ta malvestat. Car tantòst com nos siam partits d'aquesta sala, ela {Ms fo 19r} serà tota plena de diables, que tots comunament te tormentaràn e te menaçaràn
E puèis cascun me donèc sa benedicción e anèron-se'n.