Quand ieu fori dedins la fòssa, ieu trobèi tantòst a la fòssa cap, e non ac de long sinón qualque dos canas de Montpelièr; e la fòssa es al cap un petit tòrta a la man esquèrra. E tantòst que ieu fori al cap de la fòssa, ieu ensagèi amb las mans si trobaria trauc ni lòc per ont ieu pogués anar avant, mas non trobèi. Es vertat que a l'anar que ieu fi avant, sentigui lo cap de la fòssa fòrt flac, e semblava que si òm s'i sostengués que se n'intraria. E ieu me vau seire lo plus bèl que poguí, e estèi en aquel estament ben passada una ora que non me pensava que alres i agués; e a mi me pres una susor e grand angoissa de còr, aissí coma se la mar me fes mal que navegués, e a cap de pausa ieu me condormí per l'angoissa {Ms fo 17v} que avia aguda; e tantòst venc un troneire aissí grand que tots aquels que èran al monestièr, tant los canonges coma aquels que èran dedins, lo sentiron aissí coma si fos dels troneires que se fan en estiu; e lo temps en que eram èra ivèrn, en