Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge al Purgatòri de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 7

(Arribada e preparatòris)

De la cort del rei ieu partí e fi mon camin per divèrsas tèrras entrò una de lors vilas apelada la Processión (Protección). A neguna persona non fasian mal, ans an ben en grand devoción Sant Patrici e dès long temps entre los reialmes e los reis tenon aquela vila segura, e los pelegrins que lai van es fòrça de laissar aquí lors bèstias, car non poirian passar las montanhas ni las aigas rossins ni autras bèstias. Enaissí que d'aquí [partent] ieu anèi a pè d'aquí a la vila ont es lo priorat, e dins lo priorat es lo purgatòri, e a-i


p.19

un grand lac priond, ont es la dicha ila. L'aiga {Ms fo 14r} es bona a beure, e dins lo lac a divèrsas autras ilas. Las aigas son tan grandas en la ila que sobre las plus nautas montanhas a penas pòt òm passar per las aigas, ans se n'intra òm entrò al genolh, aissí que a pè i a grand pena, e a caval mout major.

E seria meravilhas que òm ne pogués passar. Partent-me de la Processión (Protección), lo senhor del lòc, que es grand senhor, e son fraire, que avian grand devoción a sant Patrici e ajudan mout a endreçar los pelegrins, vòlc anar amb mi, e m'acompanhèc entrò lo monestièr, ont ieu fori mout fòrt receubut. Passèi lo lac amb una barca d'un fust cavat, car autras barcas non i avia. Lo senhor de la Processión (Protección) e lo prior que aquí èra se tenian ensems.

De mantenent que ieu fori en lo monestièr, me demandèron si ieu volia intrar en la purgatòri, e ieu respondèi que òc; e adonc els me van fòrt amonestar que per res non i volgués intrar ni temptar Dieu, {Ms fo 14v} com tan solament non i agués [perilh] del còrs, mas del còrs e de l'arma, que monta plus, disent e mostrant-me los perilhs e las fòssas d'aquels que i son mòrts. E quand els viron mon fòrt prepaus, els me dissèron, e especialment lo prior, que convenia que ieu fesés segón las ordenanças del monestièr, aissí coma sant Patrici avia ordenat e sos predecessors, segón que es en lo Capítol que parla de sant Patrici. E aissí ieu fesí, segón lor ordenança e convén a far, amb grand devoción, tot çò que fan aquels que per malautias o per autres perilhs esperan la mòrt. E tot aiçò fach, amb grand processión els acostumavan de menar a la glièisa aquel que i intra. E


p.20

tostemps me amonestavan fòrt que per res ieu non i volgués intrar, e que revoqués ma intrada, e que per purgar mos pecats me volgués metre en alcuna {Ms fo 15r} religión per servir los fraires o per èsser religiós, e non me volgués metre en tan grand perilh.

E fachas totas las ordenacions en la glièisa, segón que davant ai recitat, que sant Patrici ordenèc, tot aiçò fach, els, amb tots los clergues que aver se pòdon de l'encontrada, cantan grand matin lor messa de requiem a aquel que intra dedins. E tot çò que s'i apertenia els feron a mi.

E estant en la glièisa ieu parlèi amb un nebot mieu, filh de ma sòr, e èra del linatge de Centelhas, e èra doctor, e amb dos filhs mieus, dels quals lo major avia nom Loís, e l'autre Ramond e amb ma companhia e servidors. Els aissí ordenèron de lor retorn, al cas que Dieu fesés sa voluntat de mi, e bailèi a mossenhor Bernat de Centelhas, mon nebot, mon testament, lo qual èra sacrestàn de Malhòrca.

E tot aiçò fach, lo prior {Ms fo 15v} e los fraires e lo senhor de la Processión (Protección) me demandèron, en cas que ieu morís, ont volia èsser sosterrat; e ieu vau lor respondre que la tèrra èra lo sepulcre dels mòrts e que aiçò ieu remetia a els. E amb la dicha processión els me menèron a la pòrta del purgatòri, e aquí ieu fesí 4 cavalièrs, dels quals los dos foron mos filhs, los autres dos foron un Englés, apelat mossenhor Tomàs, e l'autre foc mossenhor Pèire Maço del regne de Valéncia. E après cantèron las letanias, e me donèron de l'aiga senhada, e lo prior m'obric la pòrta


p.21

e dis-me talas paraulas davant tots aquels que i èran:
‘Vec-vos lo lòc ont vos volètz intrar e anar, mas si vos me volètz creire mon conselh, vos vo'n tornaretz arèire, e emendaretz en alcuna manièira vòstra vida en aquest sègle, car mouts òmes i son intrats que jamai non tornèron, ans son perits en còrs e en arma, per çò car non an aguda ferma cresença en Dieu Jesú Crist, e per aiçò els non pòdon sofrir los torments que lai son. Totas vegadas se vos i volètz intrar, ieu dirai çò que i trobaretz.’

E aladonc ieu dissí-li que sens falha, amb lo voler de Dieu, ieu i intraria per purgar mos pecatz; e alavetz el me dis:
‘Del fach de la fòssa non vos vòli ren dire, car vos vesent trobaretz mas en alcun lòc Dieus enviarà sos messatgièrs, que vos ensenharàn tot çò que deuretz far; e tantòst se n'iràn e vos laissaràn tot san e sal coma aicí ètz, coma an fach amb aquels que davant vos i son intrats.’

E alavetz ieu presí comjat de tots aquels que aquí èran, e los baisèi en la boca, e comandèi-me a Dieu, e intrèi dedins; e derrèire mi intrèc un cavalièr, apelat mossenhor Guilhèm, senhor de Corsí, lo qual èra nomnat, e èra lo major òme e sa molhèr la {Ms fo 16v} major dama que fosson entorn la regina d'Englatèrra, que èra filha del rei de França. E totas las causas que far s'apertenian a la intrada fec amb mi, aissí meteis coma ieu. Los fraires nos amonestèron fòrt que non parlessem l'un amb l'autre, e, ben que las paraulas e'ls perilhs que tant me èran estats dichs dels divèrses torments per los quals aquels que intrats i èran s'èran perduts e perits me mesèron assés dobtes en lo còr e en l'entendement,


p.22

mas la grand volontat que ieu avia de saber l'estament en que lo rei mon senhor èra, e aissí meteis de purgar mos pecats me fasia oblidar tot çò que endevenir me podia, e recomandèi-me a las bonas oracions del[s] bons prodòms, e garnigui-me de fe e de cresença lo mièlhs que poguí, e senhèi-me del senhal de la crotz, e comandèi-me a Dieu, e intrèi dedins lo purgatòri, e mon companhón après. {Ms fo 17r} E lo prior tanca la pòrta e se'n torna amb sos clergues a la glièisa.