Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge al Purgatòri de Sant Patrici (Author: [unknown])
section 6
(Costumas dels Irlandeses)
Es vertat que lo rei ven per successión, e a divèrses
p.16
reis en aquela ila, la qual es aissí grand coma la ila d'Englatèrra; emperò lo major es aquest Irnel (Ó Néill), e tots los autres son de son linatge venguts. Aquest a ben 40 òmes a caval, cavalgan sens sèla amb un coissin, e cascun pòrta mantas entretalhadas; segón que es, {Ms fo 11v} els s'arman de còta de malha, e pòrtan-las cenchadas, e an gorgeireta de malha e capelinas redondas de fèr amb espasas e cotèls e lanças fòrt longas, emperò son fòrt primas a la manièira de las lanças anticas e an dos braças; las espasas son aitals coma aquelas dels Sarrasins, que nosautres apelam genovesas; lo pom e la crotz son d'autra manièira: lo pom es aital coma una man estenduda, los cotèls son longs e estrechs aissí coma lo det merme, e son tòrts e talhan fòrt ben. Aquesta es la manièira de lor arma, e alcuns s'ajudan d'arcs, que son aissí petits coma mièg arc d'Englatèrra; emperò fan aissí grand còp coma los Engleses, e son aissí ben ardits, e a long temps que guerrejan amb los Engleses, e lo rei d'Englatèrra no'n pòt venir a cap. Pausant que i aja divèrsas d'autras batalhas, lor manièira {Ms fo 12r} de guerrejar es semblant d'aquela dels Sarrasins, e enaissí cridan. E van vestits los grands senhors amb una còta sens dobladura entrò al genolh e fòrt escolatada a guisa de femnas, e pòrtan grands capairons que duran entrò al correg, e pòrtan los vestits la cogola aissí estrecha coma lo det; non pòrtan cauças ni sabatons, ni pòrtan bragas, ans se cauçan los esperons sobre los talons nuds.
E en aquest estat èra lo
p.17
rei lo jorn de Nadal, e tots los clergues e cavalièrs, evesques e abats, e de grands senhors. Los comuns van aissí coma pòdon, mal vestits, emperò tots los majors pòrtan mantèls de flissa; e mostran totas las parts vergonhosas, tant las femnas quant los òmes. Las paubras gents van nudas, emperò tots pòrtan d'aquels mantèls, àvols o bons, e aissí meteis las dònas. {Ms fo 12v} La regina e sa filha e sa sòr èran vestidas e ligadas de verd; emperò las domaisèlas de la regina, que èran ben 20, èran descauças, e èran enaissí vestidas coma vos ai dich dessús, e mostravan tot quant avian amb tan pauca de vergonha coma de mostrar la cara.
E avia amb lo rei qualque tres mília rossins, e mouta paubra gent, als quals fasia lo rei mout grands almoinas de carn de buòu.
E son dels plus bèls òmes e de las plus bèlas femnas que ieu aja vistas en part del mond. Els non semenan negun blat, ni non recolhisson ponch de vin, solament lor vida es de carn de buòu, e los grands senhors bevon lach, e los autres del broet de la carn, e los comuns aiga, e an pro boder, com totas lors carns sian de buòus e de vacas e de bons rossins.
Lo dia de Nadal, segón que disian los trochamants e alcuns autres que sabian parlar latin, tenia cort lo rei; emperò la sieua taula non èra sinón jonc estendut per tèrra, mas de près el li metian èrba plus delicada per torcar la boca, {Ms fo 13r} e portavan-li la vianda sobre bastons, aissí coma òm pòrta semals: podètz pensar consí los escudièrs èran abilhats, Dieus o sap. Las bèstias non manjavan
p.18
sinón èrba en lòc de civada e la fuèlha dels agréfols, la qual tòrran un pauc, per las espinas que son a la fuèlha. E aiçò sufís quant a las lors costumas, car plus non n'entendí parlar.
Lo rei me recolhic fòrt ben e me tramés un buòu e lo sieu còc. De pan ni de vin non avia en tota sa cort, emperò per grand present me tramés dos fogassets aissí prims coma neulas, e plegavan-se aissí coma pasta crusa, e èran de civada e de tèrra, aissí negres coma carbons, ben que èran saboroses. Lo rei me donèc salconduch per passar per sa tèrra e per sas gents a pè e a caval, e parlèc mout amb mi, demandant-me fòrt dels reis crestians, e especialment del rei de França e d'Aragón e de Castèla e de lors costumas e de lors manièiras de viure e segón que me aparia {Ms fo 13v} per sas paraulas, els tenon las lors costumas melhors e plus perfièchas del mond.
Lors ostals son comunament, e la major part, près dels buòus; e amb los buòus fan lors ostals e cascun dia se van mudant per los erbatges; a la manièira dels alams (alarbs) de Barbaria o de la tèrra del Saudàn, eissian els un dia de lors vilas, e van mouts ensems.