{Ms fo 6r}1[Après que lo rei Carles fo mort, que era rei de França, jo era estat per long temps en son servici; e puis fui en lo servici del rei Joan d'Aragó, del qual jo fui son primer cavaller, e ell que era mon senyor natural; e fui per gran temps privat e amat de ell, tant com servidor pot ésser de son senyor; e haguí coneixença que lo dit senyor me mostrava en gran amor, e açò trobé en ell e l'amava aitant com servidor pogués amar son senyor, en tant que no'm fora al món tan possible que fer pogués que jo no ho fes per ell. E partí-me del dit senyor ab sa licència del regne] de Valéncia, e venguí [al loc de Millàs,] que es de mon patrimòni e del vescomt[at] de Perelhós; e seguic-se la mòrt de papa Clemenç, que èra del linatge del comte de Guiena, e paucs dias aprés foc facha [elecció en papa dels cardenals lo cardenal de Luna, que es apellat Beneit XIII.
{Ms fo 6v} E com jo en algun viatge me so trobat en las parts de Itàlia, en la qual part jo era ab tres galeras armades bé, e de fora mar, s'endevenc que foren al servici del papa Clement e de son collegi; e haguí grans coneixenças ab sos cardenals, los quals ixiren d'Itàlia ab las mies galeras e dos del senescal de Provença, que havia nom Folcant d'Aguolt, venguen vers mi lo primer any de la sisma que tant ha durat; e atura a Roma lo bisbe de Bar, ab lo papa, que se apella Urbà. E havia jo gran coneixença ab los cardenals, en especial ab aquell de Luna que era estat novellament elegit, e lo dit papa B]eneseit me tramés [missat]ges mandant-me anar devèrs el per servir. E enaissí o fesí, lo qual ieu servigui amb licéncia de mon dich senhor lo rei.
Endevenc-se que, ieu estant amb {Ms fo 7r} lo papa, lo sobredich rei don Joan, mon natural
E après alcuns dias d'aquesta volontat que ieu avia de anar e de intrar en lo dich purgatòri, per via de confessión parlèi amb lo papa, disent-li tota ma entención, lo qual mout fòrt m'esquivèt e me devedèt que per res del mond ieu non o ensagés; e otra çò qu'el me dis, m'o fec dire a alcuns cardenals sos privats e especialment a dos: la un èra de titolat de Taraçona, que èra del linatge que lo sobrenom s'apèla Galnièlho, l'autre {Ms fo 7v} cardenal se apelava Jofré de Santa Elena, E present un fraire mieu, apelat mossenhor Ponç de Perelhós, lo papa fòrt me amonestèt de non i anar en tant que aissí fòrt me tenguèron que a penas lor poguí escapar.
Enaprès alcuns jorns, ieu parlèi amb lo papa, disent-li que per res ieu non laissaria aquest viatge; e obtenguda sa benedicción, partivi lo jorn de santa Maria de setembre, l'an dessús dich, e fi mon camin per França. E fori a la cort del rei a Paris, del qual ieu èra antic servidor, e aissí meteis èra son camarlenc e son paire que aissí meteis m'avia noirit, e d'edat fòrt jove aissí meteis fori son camarlenc;