Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge al Purgatòri de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 1

La vida de Sant Patrici

En lo temps que sant Patrici {Ms fo 2v} predicava lo sant evangèli en Ibèrnia, lo qual nos apelam Irlanda, e confermés sa predicación per meravilhoses miracles, sant Patrici trobèc en aquela tèrra aissí mudas e salvatjas gents coma si fosson bèstias, e mes mout grand trebalh e pena a ensenhar-los e convertir-los a la fe de nòstre Senhor Dieu Jesú Crist; e sovent lor parlava de las penas d'ifèrn e de la glòria de paradís per retener-los de lor mescresença e de lors pecats, per los confermar en bona vida; mas tot aiçò non valia res, car els disian que non o cresian, sinón que alcuns d'els veguesson la glòria dels bons e las dolors dels mals, ni non se volian tener a la promissión de sant Patrici, que mout avia l'entendement vèrs Dieu.

E per aiçò lo prodòm comencèc a dejunar, velhar e far oración a Dieu e mouts autres bens per la salut de las armas del pòble; e nòstre Senhor li aparèc aissí coma {Ms fo 3r} avia fach d'autras


p.6

vegadas, e li bailèc lo libre de l'Evangèli e un bastón, e aquestas causas tenon en Irlanda per grands relíquias, aissí coma es degut. Lo bastón a nom lo bastón de Jesús, per çò que el lo donèc a son servidor, e a la vida meteissa ne fa testimòni que òme que aja aquest libre ni aquest bastón, es senhal que es apòstol d'Ibèrnia. Après nòstre Sénher l'amenèc en un lòc desèrt e li mostrèc una fòssa redonda e escura dedins, e li dis que qui intraria dedins ver confès e penedent seria quiti en un jorn e en una nuèch de tots sos pecats e veiria los torments dels malvatz e los gaugs e la glòria dels bons. E, aiçò dich, nòstre Sénher desaparèc al prodòm, e foc fòrt alègre de çò que nòstre Senhor li ac dich e quand li ac mostrada la fòssa per que el poiria convertir las gents.

E adonc fec començar una glièisa près d'aquel lòc, e mes-i canonges reglars, e fec a la {Ms fo 3v} fòssa bonas pòrtas, e tota la ila es clausa d'aiga d'un grand estang ben priond, e fec entorn la fòssa cementèri, e fec la dicha fòssa tancar amb clau, per tal que negun non i intrés sens licéncia, e fec-la claure devèrs Orient de mur, e la clau comandèc al prior de la glièisa. Moutas gents i intrèron en la dicha fòssa en lo temps de sant Patrici per penedença de lors pecatz, e disian, quand èran tornats, que avian vists e sofertats mouts grands torments e grèus, e mout gaug e bèlas glòrias


p.7

vists e ausits.

E sant Patrici fasia metre tots los repòrts en escrich dins la glièisa. Après, el recomandava al pòble totas las causas per lo testimòni d'aquel que i èra entrat; e es apelada la fòssa de purgatòri per çò que òm i purga sos pecats; e per çò car foc mostrada a sant Patrici primièirament per nòstre Senhor {Ms fo 4r} es apelat purgatòri de sant Patrici; e d'aquesta religión a divèrses monestièrs en la ila, grands e solemnes, majors que aquel ont es lo purgatòri.