Edited and modernized by Alan Mac an Bhaird
1. First draft.
Extent of text: 14600 words
Distributed by CELT online at University College, Cork, Ireland.
Text ID Number: O100079A
Availability [RESTRICTED]
Available with prior consent of the CELT project for purposes of academic research and teaching only. This edition is based on that of Jeanroy & Vignaux, with normalized spelling, and edited by Dr Alan Mac an Bhaird.
We are very grateful to Dr Alan Mac an Bhaird, Andorra, for donating this proofed, edited and modernized copy of the Occitan text, and for lending his expertise in resolving queries. His annotated English translation is available at CELT in a separate file, T100079A. Supplementary material donated by him and appended to that file includes a document of safe-conduct issued by Richard II to Ramon de Perellós in September 1397, and Philip O'Sullivan Beare's incomplete Latin account of the story, available in .pdf format at http://www.ucc.ie/celt/L100079.pdf.
CELT: Corpus of Electronic Texts
The present text is based on pp. 354 of the printed edition. Insertion of paragraphs is editorial. Spelling has been modernised by Alan Mac an Bhaird. Editorial footnotes are integrated into the electronic edition. MS expansions, shown in Italics in the printed edition, are not reproduced in this electronic edition. Missing letters are added by the editors of the printed edition in square brackets which are not reproduced here. The reference to MS foliation is taken from the printed edition. An English translation is available in a separate file, T100079A, as is the Catalan text, in file C100079A.
Text has been checked and proofread twice. All corrections are tagged. Text supplied by the editor to the original appears in brackets.
The electronic text represents the edited text.
Direct speech is rendered q.
Soft hyphens are silently removed. Words containing a hard or soft hyphen crossing a page-break or line-break have been placed on the line on which they start.
div0=the description; div1=the section; page-breaks are marked pb n=""/.
Dates are standardized in the ISO form yyyy-mm-dd. (There are no dates in the text.)
This text uses the DIV1 element to represent the section.
Created: (1466 (Occitan text))
Beatrix Färber (ed.)
Beatrix Färber (ed.)
Alan Mac an Bhaird, Andorra (donation)
Beatrix Färber (ed.)
Alan Mac an Bhaird, Andorra (donation)
{Ms fo 1r}In nomine sancte et individue Trinitatis. Amen En l'an de la nativitat de nòstre Senhor 1398, la vèspra de santa Maria de setembre, obtenguda benedicción de papa Beneseit XIIIe, partigui de la ciutat d'Avinhón, ieu Ramond, per la gràcia de Dieu vescomte de Perelhós e de Ròda, sénher de la baronia de Ceret, per anar al purgatòri de sant Patrici.
E per çò que tots los òmes del mond desiran saber causas estranhas e meravilhas,
E aquesta contarai e recitarai en 4 manièiras: primièirament perqué sant Patrici ordenèc lo purgatòri, segondament en qual partida es; tèrçament per qual rasón ieu me mesí al còr d'intrar en lo dich purgatòri, quartament qualas causas ieu ai vistas ni trobadas en lo dich purgatòri, aquelas que revelar se pòdon, car causas i a que non plaça a Dieu que per mi sian reveladas, car non es expedient ni a Dieu plasent, e aiçò per lo perilh que se'n pòt enseguir a aquel que las revelaria o a aquels als quals serian reveladas, lo qual es irreparable.
En lo temps que sant Patrici {Ms fo 2v} predicava lo sant evangèli en Ibèrnia, lo qual nos apelam Irlanda, e confermés sa predicación per meravilhoses miracles, sant Patrici trobèc en aquela tèrra aissí mudas e salvatjas gents coma si fosson bèstias, e mes mout grand trebalh e pena a ensenhar-los e convertir-los a la fe de nòstre Senhor Dieu Jesú Crist; e sovent lor parlava de las penas d'ifèrn e de la glòria de paradís per retener-los de lor mescresença e de lors pecats, per los confermar en bona vida; mas tot aiçò non valia res, car els disian que non o cresian, sinón que alcuns d'els veguesson la glòria dels bons e las dolors dels mals, ni non se volian tener a la promissión de sant Patrici, que mout avia l'entendement vèrs Dieu.
E per aiçò lo prodòm comencèc a dejunar, velhar e far oración a Dieu e mouts autres bens per la salut de las armas del pòble; e nòstre Senhor li aparèc aissí coma {Ms fo 3r} avia fach d'autras
E adonc fec començar una glièisa près d'aquel lòc, e mes-i canonges reglars, e fec a la {Ms fo 3v} fòssa bonas pòrtas, e tota la ila es clausa d'aiga d'un grand estang ben priond, e fec entorn la fòssa cementèri, e fec la dicha fòssa tancar amb clau, per tal que negun non i intrés sens licéncia, e fec-la claure devèrs Orient de mur, e la clau comandèc al prior de la glièisa. Moutas gents i intrèron en la dicha fòssa en lo temps de sant Patrici per penedença de lors pecatz, e disian, quand èran tornats, que avian vists e sofertats mouts grands torments e grèus, e mout gaug e bèlas glòrias
E sant Patrici fasia metre tots los repòrts en escrich dins la glièisa. Après, el recomandava al pòble totas las causas per lo testimòni d'aquel que i èra entrat; e es apelada la fòssa de purgatòri per çò que òm i purga sos pecats; e per çò car foc mostrada a sant Patrici primièirament per nòstre Senhor {Ms fo 4r} es apelat purgatòri de sant Patrici; e d'aquesta religión a divèrses monestièrs en la ila, grands e solemnes, majors que aquel ont es lo purgatòri.
Lo primièr prior que foc de la glièisa èra mout bon prodòme e de bona vida; e fec far una abitación de près lo dormidor ont dormian los canonges, car el èra mout vièlh e non avia mai una dent, e non volia pas que los joves li fesesson ni l'aguesson en esquèrn ni en despièch per sa velhesa e que non li fesson negun enuèg, car sant Gregòri dis que, non obstant que lo vièlh òme non sia plus malaut, sí es el tostemps plus enic e enujós per sa velhesa que los joves; e visitavan-lo sovent e li disian per jòc:
Paire, quant volriatz vos estar en aquest sègle?
E el respondia:
Mon filh,
E aquels que li o demandavan sovent avian ausits cantar los àngels en l'abitación del prodòm, e las cançons que disian los àngels èran aitals: Beneseit èst tu e beneseita sia la tieua dent de ta boca que non tòca viandas delectablas, car lo prodòm non manjava sinón pan sec, aital coma se fa en aquela tèrra, que se fa de civada; d'aquest pan manja un òme 10 o 12 mealhas per jorn; mas comunament non manjan pan ni bevon vin, ans vivon de carn de buòu e bevon d'aiga e los grands senhors bevon lach segón que plus ample recitarai en son lòc. Aissí meteis lo prodòm bevia aiga freja e l'endarrièr enaquí ac passada sa vida, e anèc a nòstre Senhor enaquí coma tostemps avia desiderat.
E al temps de sant Patrici e après, el fasia metre en escrich tot çò que avian vist aquels que intravan en la fòssa, e alcuns non tornavan, e èran perits per çò car non èran estats ferms en la fe.
La costuma es tala que negun non i pòt {Ms fo 5r} intrar sinón per purgar sos pecats e amb licéncia de l'evesque
{Ms fo 6r}1[Après que lo rei Carles fo mort, que era rei de França, jo era estat per long temps en son servici; e puis fui en lo servici del rei Joan d'Aragó, del qual jo fui son primer cavaller, e ell que era mon senyor natural; e fui per gran temps privat e amat de ell, tant com servidor pot ésser de son senyor; e haguí coneixença que lo dit senyor me mostrava en gran amor, e açò trobé en ell e l'amava aitant com servidor pogués amar son senyor, en tant que no'm fora al món tan possible que fer pogués que jo no ho fes per ell. E partí-me del dit senyor ab sa licència del regne] de Valéncia, e venguí [al loc de Millàs,] que es de mon patrimòni e del vescomt[at] de Perelhós; e seguic-se la mòrt de papa Clemenç, que èra del linatge del comte de Guiena, e paucs dias aprés foc facha [elecció en papa dels cardenals lo cardenal de Luna, que es apellat Beneit XIII.
{Ms fo 6v} E com jo en algun viatge me so trobat en las parts de Itàlia, en la qual part jo era ab tres galeras armades bé, e de fora mar, s'endevenc que foren al servici del papa Clement e de son collegi; e haguí grans coneixenças ab sos cardenals, los quals ixiren d'Itàlia ab las mies galeras e dos del senescal de Provença, que havia nom Folcant d'Aguolt, venguen vers mi lo primer any de la sisma que tant ha durat; e atura a Roma lo bisbe de Bar, ab lo papa, que se apella Urbà. E havia jo gran coneixença ab los cardenals, en especial ab aquell de Luna que era estat novellament elegit, e lo dit papa B]eneseit me tramés [missat]ges mandant-me anar devèrs el per servir. E enaissí o fesí, lo qual ieu servigui amb licéncia de mon dich senhor lo rei.
Endevenc-se que, ieu estant amb {Ms fo 7r} lo papa, lo sobredich rei don Joan, mon natural
E après alcuns dias d'aquesta volontat que ieu avia de anar e de intrar en lo dich purgatòri, per via de confessión parlèi amb lo papa, disent-li tota ma entención, lo qual mout fòrt m'esquivèt e me devedèt que per res del mond ieu non o ensagés; e otra çò qu'el me dis, m'o fec dire a alcuns cardenals sos privats e especialment a dos: la un èra de titolat de Taraçona, que èra del linatge que lo sobrenom s'apèla Galnièlho, l'autre {Ms fo 7v} cardenal se apelava Jofré de Santa Elena, E present un fraire mieu, apelat mossenhor Ponç de Perelhós, lo papa fòrt me amonestèt de non i anar en tant que aissí fòrt me tenguèron que a penas lor poguí escapar.
Enaprès alcuns jorns, ieu parlèi amb lo papa, disent-li que per res ieu non laissaria aquest viatge; e obtenguda sa benedicción, partivi lo jorn de santa Maria de setembre, l'an dessús dich, e fi mon camin per França. E fori a la cort del rei a Paris, del qual ieu èra antic servidor, e aissí meteis èra son camarlenc e son paire que aissí meteis m'avia noirit, e d'edat fòrt jove aissí meteis fori son camarlenc;
Ont fori lo jorn de Tots Sants. D'aquí parti, fasent mon camin per Londres, passant per sant Tomàs de Conturb[er]ie; de Londres aguí novèlas que lo Rei d'Englatèrra èra en grand parc enclaus, aissí com lo bòsc de Vincenas près París, apelat Got, près Ocsonia 8 milhas, ont a grand estudi, lo qual lòc los Engleses apèlan Estancfort (Ocsenaford); de la qual part es fòrt bèl, e lo rei i a mout fòrt e bèl ostal e grands casas dedins. E per las letras que ieu portava del rei de França fori ben fòrt receubut, e me feron fòrt per lo rei grand onor, e me feron guidar e ben anar segur per tot son regne, lo qual ieu travessèi tot sens repausar. Es vertat que amb lo rei demorèi 10 dias.
Partivi de la cort e fori per mas jornadas en una encontrada apelada Chestressier, que es en la marcha {Ms fo 8v} de Galas; fori en la ciutat Chester e aquí ieu loguèi una nau per passar en Irlanda, amb la qual ieu montèi la còsta de Galas; fori en un lòc apelat Oliet; d'aquí partí e travessèi lo gòlfo amb bèl vent entrò la via d'Irlanda. D'espalege en la ila d'Arman, que foc del rei de 100 cavalièrs en lo temps
Aquí ieu trobèi lo comte de la Marcha, que èra cosin germàn del rei Richard d'Englatèrra e de la regina, al qual ieu dissí ma entención del viatge que ieu volia far; lo qual me recolhic mout notablament, per las letras del rei d'Englatèrra e de la regina, lo qual me desconselhèc fòrt lo viatge, disent que per doas rasons ieu non devia far lo dich viatge: la primièira {Ms fo 9r} es que ieu avia a far grand camin e passar per tèrras de gents salvatjas, las quals non avian regiment de gent en que negun se degués fisar; l'autra rasón èra que la intrada del purgatòri èra mout perilhosa causa e mouts bons cavalièrs s'èran perduts, que non èran tornats; aissí que per res non volgués temptar Dieu ni enganar me meteis. De contrastar a ma anada lo dich comte fec son poder, e quand el vic que ieu èra aissí enclinat, el me donèc de sos rossins e de sas jòias, e me bailèc dos de sos escudièrs, la un apelat Joan Dirai, lo qual me menèt per la tèrra que lo rei d'Englatèrra ten en Irlanda e tant coma me cavalguèi non me laissèc res despendre, pausant que el me fasia lo despens a mon desplaser, e l'autre apelat Joan Talabòt que sabia la lenga d'Irlanda, que èra mon trochamant.
E aquests dos avian mandament de me menar a l'archivesque d'Armanhac (Armagh), e aissí {Ms fo 9v} o feron, lo qual es primat en
Ieu de present partí d'el, e fori en la dicha vila, e d'aquí tramès al rei Irnel (Ó Néill) que
E après que aguí anada qualque mièja lèga, trobèi lo conestable del rei Irnel (Ó Néill) ben amb 100 òmes a caval, armats aissí meteis a la lor manièira, amb lo qual ieu parlèi. E partivi de lui e fori amb lo rei, lo qual me recolhic ben segón la lor manièira e me tramés present de manjar, çò es carn de buòu, car els non {Ms fo 11r} manjan pan ni bevon vin, car non n'an; mais bevon aiga, e los grands senhors bevon per noblesa lach, e alcuns del broet de la carn.
E per tal que las lors costumas son a vos assés estranhas, lo plus cort que poirai vos contarai alcuna causa de lors condicions e manièiras, e de çò que ieu veguí amb lo rei, amb lo qual a mon retorn tenguí la fèsta de Nadal, pausat que a l'anar, quand fori lo primièr còp amb el, non agués assés vist.
Es vertat que lo rei ven per successión, e a divèrses
E en aquest estat èra lo
E avia amb lo rei qualque tres mília rossins, e mouta paubra gent, als quals fasia lo rei mout grands almoinas de carn de buòu.
E son dels plus bèls òmes e de las plus bèlas femnas que ieu aja vistas en part del mond. Els non semenan negun blat, ni non recolhisson ponch de vin, solament lor vida es de carn de buòu, e los grands senhors bevon lach, e los autres del broet de la carn, e los comuns aiga, e an pro boder, com totas lors carns sian de buòus e de vacas e de bons rossins.
Lo dia de Nadal, segón que disian los trochamants e alcuns autres que sabian parlar latin, tenia cort lo rei; emperò la sieua taula non èra sinón jonc estendut per tèrra, mas de près el li metian èrba plus delicada per torcar la boca, {Ms fo 13r} e portavan-li la vianda sobre bastons, aissí coma òm pòrta semals: podètz pensar consí los escudièrs èran abilhats, Dieus o sap. Las bèstias non manjavan
Lo rei me recolhic fòrt ben e me tramés un buòu e lo sieu còc. De pan ni de vin non avia en tota sa cort, emperò per grand present me tramés dos fogassets aissí prims coma neulas, e plegavan-se aissí coma pasta crusa, e èran de civada e de tèrra, aissí negres coma carbons, ben que èran saboroses. Lo rei me donèc salconduch per passar per sa tèrra e per sas gents a pè e a caval, e parlèc mout amb mi, demandant-me fòrt dels reis crestians, e especialment del rei de França e d'Aragón e de Castèla e de lors costumas e de lors manièiras de viure e segón que me aparia {Ms fo 13v} per sas paraulas, els tenon las lors costumas melhors e plus perfièchas del mond.
Lors ostals son comunament, e la major part, près dels buòus; e amb los buòus fan lors ostals e cascun dia se van mudant per los erbatges; a la manièira dels alams (alarbs) de Barbaria o de la tèrra del Saudàn, eissian els un dia de lors vilas, e van mouts ensems.
De la cort del rei ieu partí e fi mon camin per divèrsas tèrras entrò una de lors vilas apelada la Processión (Protección). A neguna persona non fasian mal, ans an ben en grand devoción Sant Patrici e dès long temps entre los reialmes e los reis tenon aquela vila segura, e los pelegrins que lai van es fòrça de laissar aquí lors bèstias, car non poirian passar las montanhas ni las aigas rossins ni autras bèstias. Enaissí que d'aquí [partent] ieu anèi a pè d'aquí a la vila ont es lo priorat, e dins lo priorat es lo purgatòri, e a-i
E seria meravilhas que òm ne pogués passar. Partent-me de la Processión (Protección), lo senhor del lòc, que es grand senhor, e son fraire, que avian grand devoción a sant Patrici e ajudan mout a endreçar los pelegrins, vòlc anar amb mi, e m'acompanhèc entrò lo monestièr, ont ieu fori mout fòrt receubut. Passèi lo lac amb una barca d'un fust cavat, car autras barcas non i avia. Lo senhor de la Processión (Protección) e lo prior que aquí èra se tenian ensems.
De mantenent que ieu fori en lo monestièr, me demandèron si ieu volia intrar en la purgatòri, e ieu respondèi que òc; e adonc els me van fòrt amonestar que per res non i volgués intrar ni temptar Dieu, {Ms fo 14v} com tan solament non i agués [perilh] del còrs, mas del còrs e de l'arma, que monta plus, disent e mostrant-me los perilhs e las fòssas d'aquels que i son mòrts. E quand els viron mon fòrt prepaus, els me dissèron, e especialment lo prior, que convenia que ieu fesés segón las ordenanças del monestièr, aissí coma sant Patrici avia ordenat e sos predecessors, segón que es en lo Capítol que parla de sant Patrici. E aissí ieu fesí, segón lor ordenança e convén a far, amb grand devoción, tot çò que fan aquels que per malautias o per autres perilhs esperan la mòrt. E tot aiçò fach, amb grand processión els acostumavan de menar a la glièisa aquel que i intra. E
E fachas totas las ordenacions en la glièisa, segón que davant ai recitat, que sant Patrici ordenèc, tot aiçò fach, els, amb tots los clergues que aver se pòdon de l'encontrada, cantan grand matin lor messa de requiem a aquel que intra dedins. E tot çò que s'i apertenia els feron a mi.
E estant en la glièisa ieu parlèi amb un nebot mieu, filh de ma sòr, e èra del linatge de Centelhas, e èra doctor, e amb dos filhs mieus, dels quals lo major avia nom Loís, e l'autre Ramond e amb ma companhia e servidors. Els aissí ordenèron de lor retorn, al cas que Dieu fesés sa voluntat de mi, e bailèi a mossenhor Bernat de Centelhas, mon nebot, mon testament, lo qual èra sacrestàn de Malhòrca.
E tot aiçò fach, lo prior {Ms fo 15v} e los fraires e lo senhor de la Processión (Protección) me demandèron, en cas que ieu morís, ont volia èsser sosterrat; e ieu vau lor respondre que la tèrra èra lo sepulcre dels mòrts e que aiçò ieu remetia a els. E amb la dicha processión els me menèron a la pòrta del purgatòri, e aquí ieu fesí 4 cavalièrs, dels quals los dos foron mos filhs, los autres dos foron un Englés, apelat mossenhor Tomàs, e l'autre foc mossenhor Pèire Maço del regne de Valéncia. E après cantèron las letanias, e me donèron de l'aiga senhada, e lo prior m'obric la pòrta
E aladonc ieu dissí-li que sens falha, amb lo voler de Dieu, ieu i intraria per purgar mos pecatz; e alavetz el me dis:
Del fach de la fòssa non vos vòli ren dire, car vos vesent trobaretz mas en alcun lòc Dieus enviarà sos messatgièrs, que vos ensenharàn tot çò que deuretz far; e tantòst se n'iràn e vos laissaràn tot san e sal coma aicí ètz, coma an fach amb aquels que davant vos i son intrats.
E alavetz ieu presí comjat de tots aquels que aquí èran, e los baisèi en la boca, e comandèi-me a Dieu, e intrèi dedins; e derrèire mi intrèc un cavalièr, apelat mossenhor Guilhèm, senhor de Corsí, lo qual èra nomnat, e èra lo major òme e sa molhèr la {Ms fo 16v} major dama que fosson entorn la regina d'Englatèrra, que èra filha del rei de França. E totas las causas que far s'apertenian a la intrada fec amb mi, aissí meteis coma ieu. Los fraires nos amonestèron fòrt que non parlessem l'un amb l'autre, e, ben que las paraulas e'ls perilhs que tant me èran estats dichs dels divèrses torments per los quals aquels que intrats i èran s'èran perduts e perits me mesèron assés dobtes en lo còr e en l'entendement,
Quand ieu fori dedins la fòssa, ieu trobèi tantòst a la fòssa cap, e non ac de long sinón qualque dos canas de Montpelièr; e la fòssa es al cap un petit tòrta a la man esquèrra. E tantòst que ieu fori al cap de la fòssa, ieu ensagèi amb las mans si trobaria trauc ni lòc per ont ieu pogués anar avant, mas non trobèi. Es vertat que a l'anar que ieu fi avant, sentigui lo cap de la fòssa fòrt flac, e semblava que si òm s'i sostengués que se n'intraria. E ieu me vau seire lo plus bèl que poguí, e estèi en aquel estament ben passada una ora que non me pensava que alres i agués; e a mi me pres una susor e grand angoissa de còr, aissí coma se la mar me fes mal que navegués, e a cap de pausa ieu me condormí per l'angoissa {Ms fo 17v} que avia aguda; e tantòst venc un troneire aissí grand que tots aquels que èran al monestièr, tant los canonges coma aquels que èran dedins, lo sentiron aissí coma si fos dels troneires que se fan en estiu; e lo temps en que eram èra ivèrn, en
E anant enaissí tot sol per aquela fòssa, tant plus anava avant, tant plus la trobava cava e escura, e tant anèi que perdèi del tot la clartat de tot lum. E quand ieu aguí anat un pauc avant, ieu intrèi en un lòc que m'aparèc lo cap, e aquí ieu trobèi una sala segón que lo prior m'avia dich e ela non avia autra clartat sinón enaissí coma en lo mond es entre nuèch e jorn en los jorns d'ivèrn. La sala non èra pas clausa entorn, mas èra en colomnas e amb arcs vòuts, aissí coma una claustra de monges. E quand ieu aguí pro anat amont e aval, ieu fori fòrt meravilhat de la faiçón que ieu veguí an aquela sala, e intrèi dedins e vau-me séser. E fori fòrt meravilhat de la grand belesa que èra en aquela sala {Ms fo 18v} e aissí meteis de l'estranha faiçón que, a mon semblant, en lo mond ieu jamai non avia vista tant bèla sala en part ont ieu fos estat.
E quand ieu aguí segut una grand pèça, venguèron a mi 12 òmes, que tots me semblavan òmes de religión e tots èran vestits de raubas blancas, e tots intrèron dins la sala, e a lor venir saludèron-me fòrt umilment e un d'els me semblava èsser major, quasi coma prior, e aquel parlèc amb mi per tots los autres, e fòrt me confortèc e me dis:
Beneseit sia Dieu, que totas causas a en poder, e que en ton còr a mes lo bon prepaus; el perfecisca en tu lo ben que i a començat, e per çò car tu èst vengut en aquest purgatòri per tos pecats, sàpias que lo te convén far ardidament aquest fach, e si non o fasias, tu perdrias lo còrs e l'arma per ta malvestat. Car tantòst com nos siam partits d'aquesta sala, ela {Ms fo 19r} serà tota plena de diables, que tots comunament te tormentaràn e te menaçaràn
E puèis cascun me donèc sa benedicción e anèron-se'n.
E ieu demorèi tot sol, vestit d'una rauba de la fe de Jesú Crist, e armat de tot mon poder de grand esperança d'aver victòria, amb grand contrición en mon còr de tots los pecats que a mi me podian recordar aver fachs, avent fermament tota ma esperança en Dieu, e suplicant-lo umilment
Aissí coma ieu estava assegut tot sol a la sala, e esperant la grand batalha dels malignes esperits, ieu ausigui sobdament un grand bruch, aissí coma {Ms fo 20r} si tot lo mond i fos ajostat per far un grand bruch e que cascun cridés en auta votz de son poder: non cresí que major bruch se pogués far, e si la virtut del cèl non m'agués gardat e los prodòms non m'aguesson ensenhat, ieu fora eissit de mon sen.
Aprés aquest bruch venc l'orribla visión dels demònis, car de totas parts d'aquela sala èran tan espesses que negun non los pògra comptar. E ieu los vesia ben en divèrsas e lajas fòrmas, e els me saludèron, e me regardèron, e dissèron-me, aissí coma per retrach:
Los autres òmes del mond que çaïns venon non venon pas entrò a la mòrt; e per çò te devem nos grand grat saber e redre plus grand gasardón e loguièr que als autres que nos retenem, ans tu doçament tu as mout ben servit, tu venes aicí sofrir torments per los pecats que as fachs e perpensats, per los quals {Ms fo 20v} tu auràs amb nos torments e grands dolors. Mas per çò que tu nos as servits,
E aiçò me disian els per me decebre e per menaças e per lausengarias; mas Dieus que me metia al còr e ieu los mespresava de totas las menaças, e non curava, ni jamai non fori embaït ni per unas causas ni per autras, ans me tenguí tot segur e ren non lor respondèi. E quand los demònis veguèron que ieu los mespresava de tot, se comencèron las dents a croissir dessobre mi, e feron grand fuòc en la sala, e lièron-me fòrt per los pès e per las mans, e gitèron-me al fuòc, e rosseguèron-me amb cròcs de fèr per los braces, e cridavan {Ms fo 21r} e bramavan per far-me major paor e per me mai espaventar. Mai Dieu, que d'esperança m'avia garnit, no'm laissèc oblidar lo sieu nom, ni çò que los prodòms m'avian dich e ensenhat, que ieu apelés lo nom de Dieu; e en aquesta manièira me defendèi a lor assaut. E tot primièr me gitèron al fuòc, mai tantòst que ieu nomnèi lo nom de Jesú Crist, tantòst ieu fori garit e tot lo fuòc s'escantic que non i demorèc pas una sola beluga. E quand ieu veguí aiçò, recobrèi còr e fori mout plus ardit que non èra davant, e fermèi mon còr que jamai plus non los dobtaria, pusque en apelant lo nom de Jesú Crist ieu los avia tots vencuts.
E adonc feron los demònis grand bruch, e se n'eissiron de la sala, e se partiron en moutas parts; mas assés ne demorèron amb mi, e aquels que amb mi demorèron me tirèron per una tèrra gasta mout longament. Aquela {Ms fo 21v} tèrra èra negra e tenebrosa, e jamai non veguí sinón los malignes esperits que me rossegavan per lo mièg d'aquela tèrra; e vent a-i fòrt suau, aissí que a penas lo podia òm ausir; mai el m'èra semblant que lo vent me passés e me trauqués tot lo còrs, que mout me grevava.
E d'aquí los demònis me menèron devèrs orient, là ont lo solelh se lèva als plus longs jorns de l'estiu. E quand forem un petit avant, els me tornèron là ont lo solelh se lèva als jorns de l'ivèrn, e venguem a la fin del mond, e aquí ausigui cridar e plorar e gemir e plànher moutas personas tan doloirosament e tan durament que me semblava que totas las gents del mond i fosson ajostadas per far dòl: e ont mai anavam avant, plus fòrt las ausia e entendia lor grand dolor. E d'aquí venguem en un long camp plen {Ms fo 22r} de dolor e de caitivitat; e èra tan long que non podia veser la fin, tant èra long. E aquí avia òmes e femnas de totas e divèrsas estats, que jasian en
E adonc los demònis me menacèron d'aquels torments, disent-me:
Tals torments sofriràs tu, si non creses nòstre conselh. Nos non te requerem autra causa sinón que tu laisses çò que as emprés ni començat {Ms fo 22v} de far e que te'n retornes; e nos te metrem defòras la pòrta ont tu èst intrat e te'n iràs sens mal sofrir.
E ieu non los denhèi ausir ni lor volguí respondre res, ans me recordèc consí nòstre Senhor m'avia deliurat. E quand els veguèron aquò, els me gitèron contra tèrra, e me volguèron ficar clavèls per las mans e per los pès; e ieu apelèi lo nom de Jesú Crist filh de Dieu viu, per lo qual los demònis non me pògron far negun mal, ans fori deliure.
E d'aquel camp me menèron en un autre camp, ont avia mai de dolors que al primièr. E aquel camp èra
Mas ieu non volguí res far, e los demònis me volguèron tormentar per fòrça; mas els non poguèron; per lo nom de Jesú Crist que ieu apelèi d'aquest torment fori ieu deliure.
Mas los demònis me menèron en un autre camp, ont avia {Ms fo 23v} d'aquels dont ieu podia aver dòl e grand angoissa e pietat en mon còr. E lai avia tantas de gents que òm non las poguèra comptar: las gents jasian en tèrra sobre menuts clavèls en els ficats, ardents, que òm del cap entrò als pès non trobaria pas tant d'espasi per metre lo cap del det plus petit de la man. Aquels se planhian aissí coma gents que son près de la mòrt, e a penas podian els formar lor votz, e èran aissí coma los autres. E un vent ventava tan fòrt sobre els que los traucava tots; amb los torments los demònis i èran, que mout fòrt los tormentavan, e los batian tant cruselment que negun non poguèra veser piègs. Puèis me dissèron los demònis:
Aquests torments sofertaràs tu si tu non te'n vòles tornar.
Mas no'i volguí consentir. Aladonc {Ms fo 24r} me gitèron en tèrra, e volguèron me tormentar aissí coma los autres, mas non poguèron, car ieu apelèi lo nom de Jesú Crist, e enaissí escapèi.
Mout s'esforçavan de grevar-me, e menèron-me d'aquest tèrç camp en un autre camp, lo qual èra tot plen de fuòc. En aquest fuòc eren totas manièiras de torments; e de mouts terribles e grèus; e mouta gent i avia, e tants que èra sens nombre, don los uns penjavan per los pès amb cadenas de fèr cremants, los autres per las cambas, los autres per las mans, los autres per los braces, e avian los caps dejós que cremavan en flama de solpre, e los rostian sobre grands gresilhas de fèr cremants; los autres rostian en grands astes sobre lo fuòc, e fasian rajar sobre lor carn gotas de divèrses metals cremants, que los demònis estillavan sobre els. Aissí los tormentavan los demònis {Ms fo 24v} de divèrses torments e aquí non avia negun mètge que òm podia veser tots los torments que òm poiria pensar. E aquí veguí mouts de mos companhons, e mouts que ieu conoissia, e de
Tots aquests èran en via de salvación, mas per los pecats èran en aquela pena. La pena major que ma neboda avia ni sofria sí èra per los afachaments que en la cara s'avia fachs en sa vida. Fraire Francés, amb lo qual aissí meteis ieu parlèi, sofria sa major pena per una monja que traissèc {Ms fo 25r} d'un monestièr, e fora estat damnat se non fos per grand penedença e contrición que ac de son pecat, e penedença facha en sa vida.
E aquí ieu parlèi mout amb lo Rei mon senhor, lo qual, per la gràcia de Dieu, èra en via de salvación. La rasón per que sofria pena non vòli dire, ben dic que los grands reis e prínceps que son en lo mond se devon sobre totas causas gardar que façan justícia per far plaser ni favor a negun ni a neguna. D'autres plus acostats òmes e femnas del linatge dont soi ieu eissit i veguí.
Dels quals non curi parlar, sinón regracie a Dieu car sai que son en via de salvación. Plaça a Dieu que siam en aquel nombre, se mièlhs non podem. Mai si en aquest sègle la persona sabia consí los pecats son punits, avans se laissaria per petits tròces talhar que ausés pecar; {Ms fo 25v} ni sabia los brams ni las vilanias que i èran, car amb los torments que las gents sofrian èran los
Aprés aiçò me menèron los demònis en una grand val ont ieu veguí un grand fuòc ardent, ont avia una grand ròda, tota de fèr ardent, dont los rodets e las brancas èran totas plenas de cròcs de fèr cremant; e a cascun cròc pendia una arma. Aquela ròda èra tota drecha, la meitat en bas, e l'autra encontra la tèrra, ont avia fuòc negre aissí coma fuòc de solpre, e cremava aquels que penjavan en la ròda. Adonc me dissèron los demònis:
Aquestas penas {Ms fo 26r} sofriràs tu, mas nos te mostrarem primièirament qual torment es aiçò.
E alavetz menèron los demònis d'una part e d'autra la ròda, los uns contra los autres, e feron eissir grands flamas de fuòc per lo mièg e entorn la ròda, e comencèron-la de rodar, e feron-la tan sobdament anar e rodar que negun non podia veser la un o l'autre de tots aquels que penjavan a la dicha ròda, ans semblava, quand
{Ms fo 26v} D'aquel tan grand torment me menèron los demònis en un autre, ont ieu veguí una grand maisón tota fumant, aissí coma una fornatz, e èra tan longa que negun non podia veser lo cap. E aissí coma los demònis me rossegavan per aquela part, quand ieu fori un pauc avant, ieu volguí demorar un pauc, car ieu sentia tan grand calor que non podia anar avant. E los demònis me demandèron:
Perqué demoras tu? coma aiçò sia una maisón per te banhar amb los autres que s'i banhan, vuèlhas o non.
E ieu venguí près, e ausigui gents plànher e plorar mout doloirosament; e quand ieu intrèi en la dicha maisón, ieu veguí que ela èra tota plena de fòssas redondas, que èran sí près la una de l'autra que òm non i podia trobar camin negun. E cascuna d'aquestas fòssas èran plenas dedins de metals tots fonduts ardents, e cabussavan las gents en plom fondut,
Aquí èran en grands e grèus torments moutas manièiras de gents de divèrses estats, e èran tots nuds. E tot çò que ieu avia vists de torments non me semblava res a
A penas lo demòni ac dich aiçò que venc un grand torbilh de vent, que ne portèc tots los demònis, e aissí meteis mi e tota aquela gent en un flum freg e pudent e mout bas, de l'autra part de la montanha. E là ploravan mouta gent e se planhian mout doloirosament de freg e de pudor, e quand els s'esforçavan d'eissir defòras, los demònis los cabussavan plus fòrt, e me volian metre laïns, mas que apelèi lo nom de Jesú Crist, e tantòst me trobèi fòras de perilh e de torment.
Aprés los demònis s'apropièron de mi e menèron-me devèrs Orient, e ieu regardèi davant mi, e veguí una flama negra e pudent, aissí coma de solpre. Aquela flama montava, a mon semblant, que me semblava que i avia òmes e femnas de divèrses estats {Ms fo 28r} tots ardents,
Mas tostemps ieu aguí sobirana e grand cresença e fisança en nòstre senhor Dieu, e aguí en mout grand despièch lor promessa. E quand {Ms fo 28v} els veguèron aiçò, me presèron e me gitèron al potz, e tant coma devalèi, aitant plus lo trobèi ample e grand, e plus grand pena e trebalh i sentigui, e quasi oblidèi lo nom de Jesú Crist e tota sa ajuda per la mout grand angoissa que ieu sentia e per la grand dolor e torments que ieu avia. E aissí coma a Dieu plac e no'm vòlc desamparar, ieu reconoguí Dieu e nomnèi lo nom de Jesú Crist, e de present la fòrça de la flama me gitèc fòras del potz en l'aire amb los autres e devalèc de près lo potz, e fori una grand pèça que ieu non sabia en qual part ieu degués anar, e fori tot sol, que non saubí que èran fachs los demònis que m'avian amenat ni ont èran anats.
Aladonc venguèron autres demònis que eissiron del potz, e venguèron {Ms fo 29r} drech a mi, e dissèron-me:
Qué fas tu aicí? Mon companhón t'a dich que aiçò èra lo potz d'ifèrn e t'aferma. Nòstra costuma es tostemps de mentir, per çò car nos decebem volentièrs per mentir e, a vertat a dire, tots aquels que nos poirem, nos decebrem. Aiçò non es pas lo potz d'ifèrn, mas nos t'i menarem.
Grand tempèsta me fasian en disent, e enaissí me menèron los demònis luènh d'aquí, e venguí en un flum mout long e mout ample e mout pudent, e semblèc-me que fos tot de fuòc e de flama e de solpre embrasat, e tot aiçò èra plen de demònis. E aquels que m'i avian menat dissèron-me:
Lai te convén anar e passar per dessús aquest pont; tantòst, quand tu eissiràs, lo vent que geta l'autre flum te bufarà e te gitarà en aquest, e nòstres companhons que lai son te
Aquel pont avia en el tres causas que mout fan a dobtar. La primièira es que èra glaçat, car se el fos ample assés, a penas se poguèra òm tener dessús; l'autra es que el èra tan naut que mout èra dobtós e orrible a gardar; la tèrça sí èra que lo vent i corria aissí fòrt que negun non poguèra pensar lo bruch que fasia. Puèis me dissèron los demònis:
Si tu nos vòles creire, tu escaparàs d'aquest torment, car aiçò es lo darrièr que tu trobaràs.
E alavetz ieu pensèi que nòstre Senhor m'avia defendut e gardat, sí i montèi ardidament sobre lo pont. E plus anèi dessús e plus fori avant, plus lo trobèi ample e plus segurament anèi, com lo pont plus s'eissamplava d'una part e d'autra, aissí que òm {Ms fo 30r} i poguèra ben menar bèstias cargadas. Los demònis que aquí m'avian menat sí demorèron a la riba del flum, e quand veguèron que ieu me n'anava aissí segurament sobre lo pont, feron mout grand dòl e orrible e espaventable, que plus m'espaventèc e me fec mai de paor la orribletat de lor crit que non auria fach lo doble dels torments que ieu avia, aissí coma avètz ausit, passats. Ieu passèi tot otra lo pont aissí coma si negun non lo me defendés. E quand ieu fori ben avant, ieu regardèi lo flum e lo pont que ieu avia passat, e los demònis que m'aguèron laissat, que plus non me poguèron far mal.
Moutas causas
Totas vetz preguem {Ms fo 31r} Dieu nòstre Senhor que per sa grand misericòrdia, per sa gràcia e per sa doçor nos done e nos faça gràcia a passar e parvenir a la mout grand glòria e gaug de paradís, que tostemps dura sens falhir. E preguem per nòstres paires e per nòstras maires e per tots nòstres bons amics que son passats d'aquest sègle en l'autre, e son en aquests torments, que Jesú Crist, per sa gràcia, los ne vuèlha gitar. E tots aquels que pregàrias per aquests faràn o diràn, e tots aquels que almoinas ni bens faràn sian benesits
Quand ieu fori passat, lausèi e regracièi Dieu de las gràcias que fachas m'avia, e que enaissí m'avia deliurat de tants perilhs, e veguí un grand mur davant me mout naut e de meravilhosa faiçón. E en aquel mur avia una pòrta que tota lusia d'aur e de pèiras preciosas, e èra clausa; e quand ieu fori près, aissí coma a dos milhas o
E regardèi, e en regardant la pòrta, veguí una tèrra mout granda e tròp plus clara que non es la clartat del solelh, e ieu aguí mout grand desir de venir dedins. E davant que i intrés, me venc al davant una processión tan grand e tan meravilhosa que jamai tan grand non avia vista, e portèron crotz e ciris e rams de palmas, que semblavan que fosson d'aur. Aquí veguí òmes de mouts estats, e aissí meteis veguí lo papa e los cardenals, archivesques, evesques, monges, capelans e autres clergues, aissí coma son ordenats al servisi {Ms fo 32v} de Dieu . . . aissí . . . en aquest mon èran estats, e moutas autras gents que avian autras formas e semblanças, coma avian agudas en aquest sègle mortal; aissí meteis veguí divèrsas dònas. E aissí ieu fori amb grand onor e gaug receubut, e menèron-me dins la pòrta amb els, e cantèron mout doçament una manièira de cançón que ieu a
Ampla èra la tèrra e encontrada, tant que òm non podia veser lo cap de neguna part, e èra plena de prats verdejants e delectables, e de flors e d'albres e de fruch de totas semblanças, e de tan grand belesa èra que me semblava que òm i pogués ben tostemps viure sens morir.
E estant aquí non i avia gens de nuèch, car la clartat depurada dels rags del cèl i relusia {Ms fo 33v} tostemps. La grand multitud de las gents que ieu i veguí èra tan grand que ieu ni autre non cugèra pas que jamai n'agués tant vist en aquest mond; e estavan a semblança de convents, aissí coma gents d'òrde, e anavan e venian a totas lors volontats los uns amb los autres per lors depòrts, mout fasent grands fèstas e grands alegrièrs, lausant e benesent lo Creator. E aissí coma una estela es plus bèla la una que l'autra, èran
Aquí non avia caud ni freg, ni causa neguna que pogués nóser ni corroçar còrs de òme: mout èra aquel lòc plasent e delectable, car non i avia sinón gaug e alegrièr e tota jòia.
Puèis veguí de novèlas causas que ieu non podia saber ni avia vist ni ausit dire en aquest sègle. {Ms fo 34v} Quand ieu aguí ausit lors doces cants e lors melodias, adonc los archivesques que m'avian menat dedins me tirèron a una part e
Aquesta tèrra es paradís terrenal, d'ont Adam, lo primièr paire, foc gitat per son pecat, e d'aicí venc la dolor del mon. D'aicí el vesia Dieu e parlava amb el, e la companhia dels àngels estava amb el. E per çò {Ms fo 35r} car el non gardèc los comandaments de Dieu, el perdèc los grands plasers celestials d'aquest loc e la gràcia que Dieu li avia donada, entrò que lo filh de Dieu per sa bontat ac presa carn umana e facha nòstra redempción. Per que en la fe que nos recebem al baptisme nos cresem que èra autra vida que aquela, ont nosautres forem anats, e per sa amor, e esperança, aissí coma Adam foc; e per çò que, après
E quand els aguèron aissí amb mi longament parlat, me menèron en una granda montanha, e dissèron-me que ieu regardés en aut, vèrs lo cèl, e ieu i regardèi, e els me dissèron de quina color èra e que semblava ni ont èra. E ieu adonc vau respondre que lo cèl me semblava de color d'aur e d'argent ardent, coma quand salhís del fornatz. E alavetz els me van dire:
Sàpias que çò que tu veses es la pòrta de paradís e tot çò que devala a nos del cèl devala
E a penas agron aiçò dich que una clartat devala del cèl, aissí coma una grand flama de fuòc, e semblava-me que aquela clartat devalava per rags sobre aquels que i èran, e aissí meteis sobre lo mieu cap, e non estèi gaire que aquels rags nos intrèron dins lo còr. E adonc me semblèc e sentigui dedins mi tan grand doçor en mon còr e en mon còrs que per lo grand plaser que ieu aguí ieu non saubí si èra mòrt o viu, mai el foc tòst falhit. E alavetz me dissèron los archivesques:
Aiçò es la vianda de paradís que es aparelhada sens fin a aquels que d'aicí montaràn al cèl.
Aquí fora ieu volentièrs demorat si agués pogut, mas après aquestas causas que me foron plenas de doçor e de gaug me dissèron los {Ms fo 37r} archivesques unas novèlas dont ieu fori mout dolent:
Ara as tu vist una partida de çò que tu desiravas a veser mout, çò es los torments dels pecadors e la glòria dels justes. Si te'n convén anar e tornar per lo camin per ont tu èst vengut, e segón çò que tu faràs ni estaràs al sègle, plus si tu vives segón Dieu, tu sias segur que tu vendràs amb nos quand tu trespassaràs del sègle mortal. E si tu menas malvada vida, dont Dieus te defenda, tu as vists los torments quins son que t'esperan.
E alavetz ieu non poguí estar de plorar e lagremejar quand ieu veguí que me'n {Ms fo 37v} convenia tornar, e adonc dissí, tot en plorant:
D'aicí non me partirai ieu pas, car ieu dobti mout, si me'n torni al sègle, que ieu faça causa que me destorbe de venir aicí.
Dis el:
Non serà pas a ta volontat, mas al plaser d'aquel que nos a fachs e tu aissí meteis.
E alavetz me'n tornèi a la pòrta en plorant, e els amb mi. E ieu me n'eissí defòras, mas aiçò foc otra ma volontat. E la pòrta foc mout tòst clausa derrèire mi, e sí me'n tornèi ieu per là ont èra vengut, entrò a la sala, ont los demònis que m'encontrèron se'n fugiron davant mi aissí coma si me dobtesson fòrt. Los torments non me feron ponch ni gens de mal, tant que ieu venguí a la sala per ont passèi primièirament e venguèron-me a l'encontre los 12 òmes que avian parlat amb mi a {Ms fo 38r} l'anar, e lausèron mout nòstre Senhor que en aquel fòrt e sant coratge m'avia tengut. E aquí venc mon companhón que ieu non avia vist despuèis que èra intrat, lo qual per lo mal que avia passat èra fòrt pejorat, al qual, per la gràcia de
E adonc nos senhèron, e nos benesiron, e nos nos cochem lo plus tòst que poguem, e venguem assés avant entrò que trobem cap. E alavetz mon companhón e ieu forem tròp espaorits e torbats, pensant-nos que fossem enclauses. E adonc nos {Ms fo 38v} autres nos asseguem e preguem Dieu devòtament, que de tants perilhs nos avia deliurats, que nos volgués gitar d'aquest e deliurar. E aissí tots asseguts per lo lassec e per lo trebalh que aviam passat amb l'angoissesa que cascun se pòt pensar nos adormim, e en estant aissí, dorment velhant, venc un troneire assés grand, non pas tan grand coma foc lo primièr, e de fach nos revelhem, e mon companhón e ieu aguem mout grand paor, e trobem-nos a la pòrta per ont eram intrats e en la primièira fòssa. E estant en pensament ont èran aquels que nos avian meses dedins e nos devian venir quèrre del monestièr, foron venguts a la pòrta, e de fach que obriron la pòrta, els nos veguèron venir. Adonc forem receubuts amb grand gaug, e de fach forem menats a la {Ms fo 39a} glièisa, ont fesem nòstras oracions, segón que Dieu nos avia aministrat, ensems amb lor canongia.
E partigui d'aquí, e tornem-no'n per nòstre camin al rei Irnel (Ó Néill), que mout ben nos receubèc amb grand gaug. E tenguí la fèsta del jorn de Nadal, ont el tenia grand cort segón lor manièira, la qual a nosautres de part de ça es mout estranha per estat de rei, com ben que el agués amb si grands gents. E partiguem-nos d'els e anem a la tèrra dels Englés; e forem-i lo jorn de cap d'an amb la comtessa de la Marcha en un sieu castèl, la qual mout onorablament nos recolhic, e nos donèc de sos dons; e comunament tots aquels ont passavam nos receubian amb grand onor, semblant que mostravan devoción quand eram escapats de tants grands perilhs. Mout mai fori interrogat dins la ila que {Ms fo 39v} non fori despuèis.
Lo comte de la Marcha se n'èra anat en Englatèrra. D'aquí partim e arribem a Daveli (Dublin), ont me mesí en la mar per passar en Englatèrra. E en aquela ciutat fori mout notablament recolhit per los gentils òmes, e especialment per los religiós. E d'aquí enfòras passèi la mar, e arribèi en Galas, davant un pòrt que s'apèla Oliet, e d'aquí per mas jornadas arribèi en Englatèrra, e trobèi lo rei en una vila apelada Liquesiel (Chester), ont a fòrt bèla abadia de monges negres, ont lo rei passava, e aissí meteis i èra la regina, ont fori mout notablament recolhit. E d'aquí, per mas
Ara preguem nòstre senhor Dieu Jesú Crist, que totas causas a en son {Ms fo 40v} poder, per la sieua santa gràcia e misericòrdia nos laisse en tala manièira viure en aquest