Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge del Vescomte Ramón de Perellós y de Roda fet al Purgatori nomenat de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 21

(La porta del celestial paradís)

E quant ells [h]aguén ab my parlat ayssí longament, me menaren en una gran montanya, e digueren-me que reguardàs en aut [e] en evant, ve[r]s lo cel, e jo hy va[i]g reguardar, e van-me demanar de quina color era ny cum me semblave ny ont era jo. E jo lus

p.169

va[i]g respondre que a my me semblave color d'or e d'argent de la fornal ixit. E lavores ells me van dir:
‘Sàpies que so que tu vehes és la porta de paradís, e tot so que davalla del cel a nos devalla, e enayssí se'n va hom en paradís. E cascun jorn tant cum nos em assí nos envia nostre Senyor de la magna del cel, e tu sabràs quina vianda és.’

E a penas [h]agueren assò dit que una gran claredat davallà del sel, ayssí com una gran flamma de foc, e semblà-me que aquella gran claredat cubria tota aquella terra, e aquella claredat daval[l]à per ra[i]gs sobre aquells que eran aquí, enayssí meteys sobre mon cap, e no [h]y esté gayre que aquells raytz nos intraren dedins lo cos. E adoncs me semblà que jo sentís dedins my tant gran dolssor en mon coratge e en mon cor que per lo gran plaher que [h]agu[yacute] no sabí si era mort o viu. E adoncs me digueren [los] dos archabisbes:
‘Assò és la vianda de paradís que és apparellada sens fy en aquells que de assí montaran al cel.’

Aquí fora jo volenterament aturat si [h]agués pogut, mes aprés aquestes coses que a my foren plenas de dolssor e de goyg me van dir los archabisbes unas nouelles d'on jo fuy molt dolent e ja molt més trist:
‘Ara [h]as tu vist una partida de so que tu demanaves ny desi[t]javes a veure, sí és lo turment dels peccado[r]s e la glòria dels salvatz. E sí te'n co[n]vé de anar e tornar per lo cam[yacute] d'on és vengut, segons so que faràs ny estaràs al món; si tu viues pus segons Déu, tu sias segur que tu vendràs a nos quant tu trespasseràs al món mortal. E si tu menas mala vida, d'on Déu te'n deffena, tu [h]as bé vist quins són los turmen[t]s que te serien apparellatz. E te'n tornant tu no dopteràs res dels turmen[t]s que hy [h]as vistz al venir, no te poran

p.170

nolre ny gosaran apropiar de tu ny fer nengun mal, ny los turmen[t]s non te grevaran en manera ninguna.’

E o[yuml ]des les paraules, jo, vehent que me [h]avia d'aquí e de lur companya a pertir e tornar-me per lo cam[yacute] e per los turments que [h]avia passats, no me poguí tenir de plorar e de legremejar quant vi que me calia tornar, e adoncs los va[i]g dir, tot en plorant:
‘D'assí no'm partiré pas jo, car jo dupte fort si me'n torn que fassa cosa al món que'm layxe de venir assí.’

E lavores ells me digueren que:
‘Assò no serà pas a ta voluntat, mes al plaher d'aquell que nos [h]a feytz tu e més nos.’