Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge del Vescomte Ramón de Perellós y de Roda fet al Purgatori nomenat de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 20

(El paradís terrenal)

E quant jo foy passat, doní lahors e gràcies a Déu de las gràcies que ell me [h]avia feytes, que ayssí me [h]avia deliurat de tantz fortz cruels perills. E vi davant my un gran mur molt alt de meravellosa manera e fort estranya, en lo qual [h]avia una porta que tota luhia pus que d'or ornada e de peras preciosas tota closa; e quant jo fuy prop d'ella, a dos mil[l]as o més, ella se ubric, e de dins isqué ayxí gran odor com si per tot lo món hom tostés o rostís [e]spècias o fos ple de altres coses ben odoran[t]s. E aquesta odor sobremontava totas las altres, tant era suau e dolsa e plasent a mon semblant. E aquí recobrí tota ma forsa e ma sanitat, e me semblà que jo no [h]agués suffert nengun mal, sinó tot bé, sens pena e sens engu[o]yssa, e oblidí totz los mals entirament que davant [h]avia ha[g]utz.

Sí mirí davant la porta, e vi una terra molt gran; e era pus clara que la claretat del sol, e jo [h]aguí molt gran desig de venir dedins. E abans que jo hy intrés, me vingué una gran processió davant tan


p.165

gran e meravellosa que jamés tala no [h]avia vista: e portaven croses e ciris arden[t]s e grans robas de palmes, que semblaven ésser d'or; en què venguén hòmens de grans estatz, on [h]avia papa e cardenals e archabisbes, monges e capellans e gran cop d'altres clercs, ayssí com són ordenatz al servisi de Déu, tant quant en lo món són estatz, e moltes d'altres; e les gen[t]s que eran d'altra semblansa, cascun segons son estat en que eren en aquesta vida mortal; e ayssí meteys molt bel[l]a companya de dones ab las quals jo fuy recebut ab molt gran honor e ab molt gran goyg. E menaren-me'n ab ells dedins la porta, e cantaren molt dolsament una manera de cansó que jo a ma vida no [h]avia o[yuml ]da. E quant [h]ag[u]eren gran temps cantat, vengueren dos archabisbes, a mon semblan[t], e me prenguén en lur habitació e en lur companya, e me menaren per lo mig d'aquella intrada deportan[t] e per veure e regardan[t] las meravellas que hy eran. E devant ells parlaren a mi, e loaren e benehiren Déu, que ayssí me [h]avia confirmat mon coratge e bona e vertadera fe, per la qual [h]avia vencutz los dimonis e era [e]scapat de tan[t]s de turmen[t]s. E adoncs me menaren per tota aquella terra e me mostraren tan[t]s de alegries, de dolssors e de plase[r]s, que jo no ho poria demostrar ny divisar ny dir, tant era la terra bella, e me semblave que tot assò fos com lo sol quant a morta lo lum d'una part e d'altre cant és en la lanterna per la sua gran claredat, enayssí hi fo lo sol ab menys poqua claror per la claretat que jo hi v[eh]ia tant dolsa e molt suau e deliciosa.

E aquella terra e aquella encontrada era tan ample, que hom no podia veure lo cap de neguna part, e era plena de pratz fort verts e delicades [h]erbes ab molt gran mesura ordenatz, ple de flors asmeltats de


p.166

les diverses colors de aquelles tant suaus e aconsolables, e de abbres ple odoran[t]s e delectables, e de fruytes de tota semblansa e de tan gran beltat, e molt gran quantitat e abondànsia que me semblave que per tots temps hom hy poguera ben viure sens morir.

E estan[t] dedins hom no hy pot suffrir neguna pena ny enu[i]g, car la claretat ve pura del sol de aquell hy reluys molt fort tots temps. Mas la gran multitut de las gen[t]s que jo hi vi era tan gran que jo no [h]avia vist tan[t] en lo món; e estaven en semblansa de persones de religió, com estan en los conven[t]s dels religioses, cascú en son ordre, e anaven e venian a tota lur voluntat los uns ab los altres e deportan[t] e prenent plaher e fahent festa ab gran alegrie, lohant e glorificant lo creator. E enayssí com una estela és pus clara que l'altre, enayssí eran ells; e eran vestitz de robes d'or, e de vert, e los altres de blanc, e los altres de vermell, en tal forma com ells avien en aquest món a Déu servit. E jo coneguí las semblanses de las robes dels ordres, car enayssí com eran en diverses colors en lo món, ayssí eran ells en diverses claredatz. E assò que sembla tot color d'or e las diverses colors de robes eran colors de diverses glòrias e claretatz; e aquí ne [h]avia que eran coronatz com reys. E molt [h]aguí gran plaer en los reguardar e en oyr los dolsos can[t]s que ells fahian en totes partz e hy [h]avia tanta de dolssor e tan gran odor que persona humana no ho poria pensar en sentint aquella glòria, car no hy [h]avia sinó go[i]g e alegries, car cascú se alegrave de si meteys e dels altres. E totz aquells que me reguardaren, lohaven e benehian Déu, e fahian novellas alegries per my ayssí com si jo [h]agués a un cascú de lus frares restaurats de mort.

E en aquell loc no ha calt ny fret, ny altra


p.167

cosa que pusca noure ny fer anu[i]g ny dar pena a cos de home; e molt és aquell loc plasent e delectable, car no hy [h]a sinó que go[i]g e alegries e deliciositat.

E puis jo vi de novellas cosas que jo no podia saber ny dir en aquest món. E aprés que jo [h]aguí o[yuml ]ts los dolsses can[t]s e melodies, adoncs los dos arsebisbes que me [h]avian menat dedins me tiraren a part e van-me dir:
‘Nostre car frare, ara [h]as vist una partida de so que tu [h]as desi[t]jat, so és lo go[i]g e alegries dels justs e lo turment dels peccadors. Benehit sia Déu que totas cosas [h]a feytes, e nos ha resemutz de son presiós sanc, lo qual te ha donat aquell bon prepòsit que sias passat per los turmen[t]s que [h]as vistz. E per so que per sa virtut e per sa gran gràcia és vengut a nos, nos te direm que [és] assò que tu [h]as vist en aquesta terra.’

‘Sàpias que aquesta terra és paradís terrenal, d'on Adam, lo primer pare, fo gitat per son peccat; e de assò venc la dolor del món. E de assí ell vehia Déu e parlave ab ell e ab la companya dels àngels e [e]staven amb ell; e per so car ell no gardà los comanamen[t]s de Déu, perdé lo gran plaher selestial de aquest loc e la gràcia que Déu ly [h]avia donada, entrò que lo fill de Déu per sa bontat a presa carn humana e a feyta nostra redemptió, per aquella fe que nos rehebem al baptisme on crehem que no hy a altra vida que aquella on nosaltres fórem natz, e per sa amor e [e]speransa, ayssí com Adam, e per so que, aprés nostre baptisme, fórem layssatz en lo món e hy avem feyts moltz de peccatz, per so nos co[n]vé a venir en purgatori e passar per lo mig de aquellas penas que tu [h]as vistas en aquell purgatori ont tu és passat, e las penitèncias que nos rehebem davant la mort nos tenen loc en purgatori e la


p.168

resta hy compleys hom en lo dit purgatori suffrint aquells turmen[t]s segons so que hom a feyt. E nos totz, que som assí, som estatz en purgatori per nostres peccatz, e totz aquells que has vist als turmen[t]s per ont tu és passat, quant ells seran purgatz, vindran al repòs ont nos em. E quant venen altres co[n]vé que anem al encontra d'ells, enayssí com [h]avem a tu, e los menam ayssí. E de aquells que són purgatz en purgatori los uns hy estan pus que los altres e los altres menys, e nengú de ells non pot saber la hora quant ell ne yssirà. Mes per las misses que hom canta, e per les pregàries e oracions e almoynes que hom fassa per ells, ixssen del turment o en partides són aleujatz fins per tant que són totz deliures, car nengú no pot saber de si tot assò, com ells suffiren los turmen[t]s per los peccats; e per assò nos en aquesta manera [h]avem [e]spasi de hy [e]star segons los béns que [h]avem feytz; e pausant que nos siam deliures del foc de purgatori, no som pas dignes de intrar en paradís, encara més nos som ayssí ab gran goyg e ab gran repòs, cum tu vehes; e quant plaurà a Déu, nos irem en paradís. E nostra companya creys e minva cascun dia, ayssí com aquells de purgatori venen a nos quant són purgatz, e enayssí se'n van alguns de nos de paradís terrenal en paradís selestial.’