E lavores vengueren altres dimonis que yssiren del pou tot dret a my, e digueren-me:
‘Que fas tu assí? Nostres companyons te han dit que assò era lo pou de infern, e han mentit; que nostra costuma
E gran tempesta me fahian, e dehien assò me menaren luny; e d'aquí venguem en un fluvi molt lonc e ample e pudent; e semblà-me que tot fos de foc e de flamma de solfre embrasat, e era tot ple de dimonis. E aquells que me [h]avian amenat me digueren:
‘Ell te co[n]vé anar e passar per aquest pont; tan tost com tu yssiràs, lo vent que és dedins lo fluvi te buffarà e te gitarà dedins aquest fluvi, e nostres companyons que hy són te p[r]endran e te cabussaran dedins lo pus pregon. Mas ell te co[n]vé passar e reguardar davant quina via ha lo pont.’
E aquell [h]avia en si tres coses que molt fan duptar. La primera que era glassat e [e]stret; e posat per cas que fos ample prou, a penas s'[h]i poguera hom tenir des[s]ús. La segona era tan alt que era molt a duptar e era terribla cosa a reguardar la terra. La tersa era que lo vent hy corria tan fort que nengú no ho poria pensar lo brug que aquí se fahia. Puys me digueren que:
‘Si tu nos vols creure, tu [e]scaparàs d'aquest turment, car assò és lo darrer que trobaràs.’
E jo me pensi lavores que nostre Senyor me [h]avia gardat e deffenssat, e jo montí ab fort gran coratge de sobre lo pont. D'on pus ané dessús avant, lo trobí pus ample e pus segurament ané, car lo pont se amplava d'una part e d'altra, enayssí que hy pogueran bé anar dues bèstias carreguades. E los dimonis que aquí me [h]avian menat se restaren a la riba del fluvi, e quant ells anaren veure que jo me n'anave ayssí segurament sobre lo pont, feren molt gran dol e molt [h]orrible e tant [e]spaventable, que pus me [e]spaventaren e me féu
Mes totas coses vi en aquell purgatori, coses les quals me foren devedades de dir en pena de mort, ny Déu no [h]u vulla que per ma boca sian revelades; qui pensaria los dolo[r]s ny los turmen[t]s que hy són, ell los [h]auria totjorn en memòria en son cor; los treballs e las penas de aquest món, ny las altres malauties ny pobretats no lus grevaria res, car totz los turmen[t]s de aquest món no són sinó dolssas rosades de totz los mals que hi són al regart de aquells, ny nengú non se delectaria carnalment en deguns delitz d'aquest món. E qui bé pensa de aquestas que són religioses e són en afflicions, deuen pensar com són grans los turmen[t]s e las penas de infern e las penas e turmen[t]s de purgatori, car prou és pus laugera cosa suffrir las penas en aquest món, al cos ensemps ab la ànima, que quant co[n]vé suffrir e anar a tants de mals e de dolors en purgatori e pus en infern.
Totes veguades preguem a nostre Senyor que per la sua santa misericòrdia e per la sua gran dolssor nos do e nos fassa passar las penas de purgatori e venir a la glòria de paradís en lo go[i]g e en lo bé que jamay nos fallirà. E preguem nostre Senyor per nostres pares e mares e per totz nostres bons amicz que són passatz d'aquest món en l'altre, e són en aquells turmen[t]s, que Jesú Crist, per la sua gràcia e misericòrdia los ne vulla gitar. E totz aquells que'n preguaran ny faran almoynes ny altres béns per aquells o per aquelles