D'aquest tan gran turment me menaren en un altre turment, on hy [h]avia una gran casa tota fuman[t], com un forn o una fornal; e era tant longua que jo no podia veure lo cap. Enayssí com los dimonis me rocegaven per aquella part, que quant jo fuy un poc avant volguí aturar-me un poc, car jo sentia tan gran calor que no podia pus anar. E los dimonis me manaren:
‘Per què aturas? que assò és una cosa per banyar tu, vullas o no, ab aquells que s'[h]i banyaven.’
E quant vi pus prop, jo o[yacute] gen[t]s plànyer e ploraven molt dolorosament; e quant jo entrí en la dita casa, jo vi que era tota plena de fossas redonas, que eran tan prop la una de l'autre que hom no hy podia trobar cam[yacute] negun. E quada una d'aquestes fossas eran plenas dedins de metalls tot fusus e arden[t]s, e aquí cabussaven gen[t]s en plom fus; e los altres ab cuyre bullent; e los altres ab fer, que per forsa de foc e de gran ardor semblave que fos vi vermell; e los altres en argent tant calt e tant bullent, que semblave que fos aygua
Enayxí eran en grans turmen[t]s e moltes maneres de gen[t]s de diversas [e]statz, que eran tots nuus; e tot so que jo [h]avia vist de turmen[t]s no'm semblaren res a regart d'aquell, car totz aquells que aquí eran semblaven que se sostenguessan sobre los artells dels peus, e regardaven totz vers un vent, a mon semblant appellat tremontana, e semblave que [e]sperassen la mort, e tremolaven molt [e]stretament e extranya. E lavores jo estiguí molt meravellat e un dels dimonis me dix:
‘Tu te meravellas per què aquest poble [h]a tan gran pahor, què és assò que [e]speran; mas si tu no te'n tornes, tu ho saubràs molt tost.’