Aprés assò me menaren los dimonis en una gran vall on hi [h]avia una roda de foc ardent, d'on los rodetz e las brancas eran totas plenas de crox de ferro creman[t]s; e en cascun croc penjave una ànima. E aquella roda penjave tota dreta, la mitat en bas, e l'altra contra la terra, on [h]avia foc negre com de solfre, e cremaven aquells que hi penjaven en aquella roda. E adoncs me digueren los dimonis:
‘Aquesta pena suffriràs tu, mes nos te mostrarem
E lavores anaren los dimonis de una part e d'altra, e la roda posaren-la [los uns] contra los altres, e feren yssir grans flamas per lo mig e entorn la roda, e feran-la tant sob[d]ament rodar e anar, que la un no podia veure l'altre d'aquells que penjaven en la roda, ans semblave, per so que rodava ayssí fort, que no hy [h]agués sinó foc. E aquells que penjaven en aquella roda se plany[i]en molt dolorosament; e lavores los dimonis me prenguén, e gitaren-me sobre la roda: en rodan[t] jo appellí lo nom de Jesú Crist, e tantost jo isquí de la roda, e fuy deliurat d'aquell perill e de aquell turment.