Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge del Vescomte Ramón de Perellós y de Roda fet al Purgatori nomenat de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 14

(El quart camp)

E puys s'esforsaven de grevar-me, en aquest ters camp, lo qual era tot ple de foc. E puys me menaren en un altre camp, lo qual era tot ple de foc en que [h]avia totas maneras de foc e de turmen[t]s fort [e]spaventables e ferotges e greus, ont [h]avia tanta de gen[t] que era sens nombre: los uns penjaven per los peus ab cadenas de ferr creman[t]s; los altres per les mans; los altres per los brassos; e los altres per las cames. E lo camp on ells penjaven cremava dejús en flama de foc de solfre, e los rostian sobre grans gresillas de ferr creman[t]s. Los altres rostian ab grans a[s]tz de ferr sobre lo foc, e fahian degotar sobre ells per enlardar gotas de diversos metalls totas arden[t]s, que los dimonis fonian sobre ells. En assò los turmentaven los dimonis ab diversos turmen[t]s e no seria negun en deguna manera que pogués imaginar ni pensar los turmen[t]s que aquí eran. E aquí jo vi bell colp de mos companyons, que jo conoys[s]ia, e de mos paren[t]s e parentas; e lo rey don Johan d'Araguó; e frare Fransès del orde de Girona, dels frares meno[r]s del dit convent; e na Dolsa de Queralt, que era ma neboda, la qual no era morta quant jo partí de la terra, ny jo no sabia de sa mort.

Totz aquests eran en via de salvació, mes per los peccatz eran aquí en aquella pena. E la pena major que ma neboda [h]avia era per las pinctures e enblanquiments que [h]avia feytz en sa cara quant vivia. E frare Fransès, ab lo qual jo parlí, suffria la major pena per una monja


p.158

que traguí d'un monestir, e fora [e]stat dampnat si no fos per la gran contrictió que [h]ac de son peccat, e penedensa que fé en sa vida.

Enaprés parlí molt ab lo Rey mon senyor, lo qual, per la gràcia de Déu, era en via de salvació. La rahó per que suffria las penas no la volgué dir, e dic que los reys e prínceps que són en lo món se deuen sobre totas coses gardar de fer injustícia per fer plaher ny favor a negú ny a neguna ny a d'altres pus prop del linatge, sian hòmens o fempnes, dont són ixits ny vengutz.

Non cur pus de parlar de assò, mas que regracie a Déu car aquells són en via de salvació: plàssia-li a Déu que aytal sian totz, e sian en aquell nombre, si millor no podian. Mas si en aquest segle hom sabia cum los peccatz són punitz, avans se layssaria hom per petitz bossins o pesses menudes tallar que hom volgués peccar, ny [av]olesa neguna ni malvestat neguna pensar; car ningú no poyria ni ymaginar ny contar los critz ni los brams ni las vilanies que lus fan, ny los turmen[t]s que suffiren. E los dimonis tot jorn los turmentan, e menan tant gran brug que major no pot ésser; cada un de aquells me volgueren turmentar, mas jo appellí lo nom de Déu, per lo qual ells no'm pogueren fer mal.