E jo restí aquí tot sol, vestit de una vestidura de la fe de Jesú Crist, e armat de tot mon poder e de gran [e]speransa de [h]aver victòria, aven[t] gran contrictió en mon cor de totz los peccatz que me podian recordar que [h]avia fets, e [h]avent fermament tota ma memòria e [e]speransa en Déu, suplicant-ly humilment e piadosa que en aquest pas ayssí de [e]stret e perillós no'm volgués desemparar, e ayssí meteys preguant e suplicant-ly diguí que'm donàs forsa e poder contra los enemicz, per la sua pietat la qual jamay no defallí a home que en ell [h]agués [e]speransa.
E enayssí com jo [e]stave as[s]etjat tot sol a la sala, [e]speran[t] la gran batalla dels malignes [e]speritz, jo o[yacute] soptament un gran brugit, com si tot lo món [h]y fos ajustat per fer un gran tabust; e cascú cridava en alta veu de son poder: no crec que major brug se pogués fer, e si la virtut del cel no me [h]agués gardat
Aprés aquest brug venc la visió dels diables, [h]orribles dimonis, que per totas las partz de aquella tant deliciosa e plasent sala eran tant espesses que negún no'ls puguera com[p]tar. E jo los vehia en diversas e lejas figures e formes, e ells me saludaren e me regardaren, e digueren me com per un lagot e retreyt:
‘Los altres hòmens del món que savis són no venen pas fins que són morts; e per so nos te devem saber bon grat e redre-te pus gran gràcies e mercés que als altres que no tornan; pus ab gran diligència tu [h]as molt bé servit, tu venes assi suffrir turment per los peccatz que tu [h]as fets e perpetratz, per los quals tu [h]auràs ab nos turmen[t]s e dolors grans. Mas per so que nos [h]as ben servitz, si tu vols creure nostre co[n]sell e te'n vols tornar, nos te layssarem enquara viure en lo món gran temps ab gran go[i]g e plaer; e si no, tu perdràs totas las cosas que't puyran ajudar e ésser bonas e dossas al cos e a la ànima.’
E assò ells me van dir per me decebre e per menasses e per mentides; mes Déu me fé metre cor que jo los ho menyspresave tot, e de totas lur menasses no curave, ny jamés no fore exit per neguna cosa ny per altre, ans me tengu[yacute] tot segur e ninguna cosa jo los responguí. E quant los dimonis vegueren que jo los menyspresave de tot, ells me comensaren las den[t]s a cruys[s]ir sobre my, e encontinent ells feren un gran foc al mig de la sala, e liguaren-me fort los bras[s]os los peus e les mans, e aprés me gitaren al foc. E rossegavan-me ab crox de ferr per los brassos, e cridavan e bramaven per fer-me major pahor e per més me [e]spaventar. Mes Déu, que de esperansa me [h]avia provehit e fortificat, que no'm layssà oblidar lo