Quant jo fuy dedins la fossa, tantost trobé lo cap, e no ha de lonc sinó que qualquez doas canas de Mon[t]peller; e al cap la fossa és un poc torta a la mà esquerra. E de present que jo fuy al cap, jo assag[é] ab las mans si trobaria trauc ny loc per ont jo pogués anar, mas non trobé. Veritat és que anant avant jo sentí lo cap de la fossa fort flaqua, e aparia que si hom se sostengués que se n'intreria. E lavores jo me posí a seure lo pus bell que jo poguí, e estiguí en aquell [e]stament pus de una hora que no pensava que altre cosa hy [h]agués; bé és veritat que me pres una susor e engoyssa gran de cor, ayssí com si la mar me fes mal o que navigués. E a cap de pessa casi de anu[i]g me adormí per la gran engoyssa que [h]avia ha[g]uda; enaprés venc un tro ayssí gran que totz aquells que eran al monestir, tant los canonges com los altres que eran vengutz am[b] my, lo sentírem ayxí com si fos dels trons de Septembre; e era lo cel clar, que totz aquells defora [h]ag[u]eran assò per a grans maravelles. E en aquella hora jo cayguí de calque duas canas de alt; emperò per la engoyssa que [h]avia ha[g]uda que era tot dormillós, jo fuy un poc enba[yuml ]t, e per lo gran tro que ayssí era [e]stat terrible que quasi me [h]avia ayssordat. E a cap d'un poc jo gemeguí, e diguí las paraulas que lo prior m'[h]avia ensenyadas, las quals són aquestas: ‘Christe fili Dei viui, miserere mei peccatori.’ E lavores jo vy la fossa uberta, per la qual jo aní longament, e perdé mon companyó que no'l viguí ny sabye què s'era feyt.