Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge del Vescomte Ramón de Perellós y de Roda fet al Purgatori nomenat de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 7

(Arribada i preparatoris)

De la cort d'aquell rey me'n partí e fé mon cam[yacute] per diversas jornadas, car lo camí és lonc, entrò que fuy en una de lurs vilas appellada la Processió. E appellan-la enayssí car aquí no faràn mal a neguna persona; per lo semblant [h]an gran devoció a Sant Patrici, e és bona entre lo realme; e los reys tenen aquella vila segura, e los pelegrins que hy van és forsa delayssar aquí lus bèstias, car non hy poyr[i]en passar las montanyas ny las ayguas rossi[n]s ny altras


p.147

bèstias. Ayssí que d'aquí partent ané-me'n a peu a la vila ont és lo priorat; en lo dit priorat és lo purgatori, e ha-[h]y un gran lac pregont, ont és la dita ylla; e l'aygua és bona a beure, e dedins lo lac ha diversas altras yllas. Las ayguas són tan grans per la ylla que sobre las pus altas montanyas a penas hy pot hom passar, per las ayguas que hy són intrar d'aquí a la fi, ayssí que a peu hy a gran pena de passar, e a quaval major.

Partent-me de la Processió, lo senyor del loc, que és gran senyor, e son frare que [h]avia gran devoció a mossenyor sant Patrici, ells me ajudavan molt a endressar, e a totz los pelegrins; e ell volc anar ab my, e me acompanyà fins al monestir, on hi fuy resabut molt bé. E passem lo lac ab una barca de un fust cavat, car altra barca no hy [h]avia. Lo senyor de la Processió e lo prior que aquí era se meteren en una altra.

De present que jo fuy al monestir, me demanaren si jo volia intrar a purgatori, e jo responguí que sí; e adoncs ells me feren fort amonestar que per res no hy volgués intrar ny temptar Déu, cum tant solament no hy [h]agués perill del cos, mas de l'ànima, que montava més, dihent e mostrant-me los perills e la forsa d'aquells que mortz hy eran. Mas quant ells vegueren mon fort prepòsit, ells me digueren, e per [e]special lo prior, que convenia que jo fes segons lus ordenanses del monestir, ayssí com Sant Patrici [h]avia ordenat e sos predecesso[r]s del prior, segons que és en lo capítol de Sant Patrici que parla de Sant Patrici. Enayssí jo fi, segons lur ordenansa, on co[n]vé fer, ab gran devoció, tot so que fan aquests hòmens que per malaltia o per altres perills [e]speran la mort. E tot assò feyt, ab gran processió ells acostuman de menar-me a la església, e an aquell que intre tostemps amonesten fort que per res no


p.148

hy vullan intrar; e me digueren que renunciàs ma intrada per purgar mos pecatz, e que me volgués metre en alguna religió per servir los frares religioses o ésser religiós, e no me volgués metre en tan gran perill.

E feytes totes las ordinacions en la església, com dessús és dit que Sant Patrici ordenà, tot assò feyt, ells ab totz los clercs que [h]aver-se pogueren d'aquella encontrada, tant gran maytí com pogueren canten una missa de requiem en aquell que intra dedins. E tot so que se apertenie ells feren.

E jo estant a la església jo parlí ab un nebot meu, fill de ma ssor, lo qual era del linatge de Sentellas, e era doctor, lo qual [h]avia nom mossèn Bernat de Sentellas; e ab dos fills meus dels quals lo major [h]avia nom Lu[yacute]s, e l'altre Ramon; e ab ma companya e servidors, ells ayssí ordenaven de lur retorn, al cas que Déu fes sa voluntat de my: e doní a mossèn Bernat [de] Sentellas, mon nebot, mon testament, lo qual era sacristà da Mallorca.

E tot assò feyt, lo prior e los frares e lo senyor de la Processió me demanaren que, al cas que morís, ont volia ésser sosterrat; e jo responguí que la terra era lo sepulcre dels mortz, e que jo ho remetia a ells. E ab la processió ells me menaren a la porta del purgatori, e jo fehí aquí quatre cavalle[r]s, dels quals los dos foren mos fills, e los altres dos foren un anglés, appellat mossèn Thomas Agut, e l'altre mossèn Pere de Massa, del regne de València. E aprés cantaren las letanyes, e me donaren de aygua senyada, e lo prior ubrí la porta e dix-me aytals paraulas davant tots aquells que aquí eran:
‘Veu-vos assí lo loc ont voleu intrar e anar, mes si vos me volíau creure my e mon consell, vos vo'n tornareu arrere, e emendareu en alcuna altra manera vostra vida en aquest món, car moltz homes hy són


p.149

intratz que jamés no'n tornaren, e són totz peritz en cos e en ànima, per so que no han ha[g]uda ferma crehensa en Jesú Crist, e per so ells no poden suffrir los turmen[t]s que de la part d'ellà són. Emperò si vos hi voleu intrar, jo vos diré so que vos hi trobareu.’

E jo lavores ly va[i]g dir que, ab l'ajuda de Déu, jo hi intraria per purgar mos peccatz; e adoncs ell me dix:
‘Del feyt de la fossa no vos vull res dir, car vos la veheu e ho trobareu; mas en un altre loc Déu vos enviarà sos missatge[r]s, que vos ensenyaran tot so que vos deureu fer; e tantost se n'iran e vos layssaran tot sol, e enayssí és estat feyt a totz aquells que hi són intratz davant vos.’

E lavores jo prenguí comiat de totz aquells que aquí eran, e los basí en la boca, e me recomané a Déu, e intré dedins; e darrer mi intrà un cavaller, appellat mossèn Guilhem, senyor de Corsí, lo qual era nominat de ésser lo major home, e sa muller la major dona, que fos en lo realme de Anglaterra, e qu[e] és filla del rey de Fransa. E [h]avia feit tot so que s'apertenia per la dita intrada, e fo a my ayssí meteys amonestat per los ditz frares; e nos amonestaren fort que no parlàssem gens la un ab l'altre, e que las paraulas e los perills que tant ne eran [e]statz ditz dels diverses turmen[t]s per los quals aquells que hy eran intrats perien e hi eran [e]statz perdutz; e per so me meteren en feit duptes en mon cor e en l'enteniment, mas la gran voluntat que jo [h]avia de saber en qual [e]stamen[t] era lo Rey mon senyor, e enaissí meteis de purgar mos pecatz, me fahia oblidar tot so que devia venir; e recomaní-me a las bonas oracions dels bons prohomes, e garní-me de fe e de cresensa lo millor que jo poguí, e va[i]g-me senyar del senyal de la creu, e me recomané a Déu, e intré dedins lo


p.150

purgatori, e mon companyó aprés. E lo prior encontinent tanquà la porta e se'n tornà ab sos clercs a la esglésya.