És veritat que lo rey ve per successió, e ha diverses reys en aquella illa, la qual és ayssí gran com la illa de Anglaterra, emperó aquest Isnel és lo major rey, e totz los altres són de son linatge vengutz. E aquest ha bé 140 hòmens a quaval sens cella, ab un coyssí, e portan mantas entretalladas, que porta cascun segons son poder e se arman de cota de malla, e portan las sens scintas ab gorjaretz de malla e capells de ferr rodons a manera dels moros o de sarrazins; e [h]avia-ne a manera de bernes ab [e]spasas e coltells e lansas fort longues e primas, a la manera de las lansas altras antiquas són de doas brassas; las espasas són aytals com las dels sarrazins, que nosaltres appellam genoesas; lo pom e la crou són de altra manera, que és quasi com una mà estesa; los coltells són loncs e [e]stretz com lo dit menuell e són fort tallan[t]s. Aquesta és lur manera de armar, e alguns se ajudan d'arcs, que són ayssí petitz com miech arc d'Anglaterra; e sí fan ays[s]í gran colp com los angleses, e són arditz e a lonc temps que guerregen ab los angleses, e lo rey de Anglaterra non pot venir a son desig. Convé que ell [h]aja [h]agudas ab ells diversas batallas, e lur manera de guerrejar és semblant an aquella dels sarrazins, [e] enayssí cridan. E van vestitz los grans senyo[r]s
En aquell [e]stat era lo rey lo jorn de Nadal, e totz sos clercs e cavalle[r]s e bisbes e abatz e altres grans senyo[r]s. Los comuns van ayssí coma poden, mal vestitz, mas la major partida portan mantell de frisa; e mostran totas las partz vergunyosas sens tota vergonya, homes e fempnas. Pobras gen[t]s van nuhas, mas totas portan d'aquells mantells, àvols o bons, e més las donas. La regina e sa filla e sa sor eran vestidas e liguadas de vert mas que eran descalses; las damysellas de la regina, las quals eran ben 20, eran vestidas coma vos he dit dessús, e monstravan lus partidas immondas ab tan poca de vergonya com dessà mostran la cara.
E ab lo Rey [h]avia entorn de tres milla rossins, e més moltas pobras gen[t]s, als quals vi que lo Rey los fahia almoynas grans fer, de carn de bou.
E sí són ells dels pus bells homes e pus bellas fempnas que jo [h]ag[u]és vistes en lo món. E sí no sembravan jamés negun blat, ny [h]an ges de vi, mas tant solament lur vida és de carn, e los grans senyo[r]s beuen let per noblesa, e los altres del brou de la carn, e aygua; mas que [h]an prou mantegua, car totas lurs carns són bous e vacas e de bells rossins.
Lo jorn de Nadal, segons que dehia mon torchaman e alguns altres que sabian parlar latí, quant lo Rey té sa gran cort, sa taula no era sinó que d'una gran quantitat de junc [e]stès per terra, e de prop ly metian herba la pus delicada que trobavan per torçar la boca, e portavan la vianda sobre dos bastons, ayssí com hom porta las semals: podeu
Lo rey me recol[l]í fort e me tramès un bou. An tota sa cort no [h]avia ny pa ny vi per menjar ny per beure, mas per gran present me tramès dos foguassetz atant teunes com a neules, e plegavan-se coma pasta crusa, fetz de sivada e semblants a terra, atant negres com a carbó, mas eran bé saboroses. E pus lo rey me donà un salconduyt per passar per tota sa terra e per sas gen[t]s a peu o a cavall, e parlà molt e fort e ab gran diligència me demanà dels Reys de crestians, en [e]special del rey de Fransa e de Araguó e de Castella, e de lus costumas e maneras de viure; e segons que aparia per sas paraulas, ells tenen lus costumas millo[r]s e pus perfeytas del món.
Lus hostals communament, són en la major partida prop dels bous; e ab los bous fan lurs hostals; e un die, com los herbatges se'n van, ayssí se mudan a la manera de les aurenetes de Barbaria e de la terra del soldà; ayssí fan ells en mudant lur vila, e van totz ensemps.