Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge del Vescomte Ramón de Perellós y de Roda fet al Purgatori nomenat de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 5

(Viatge a Irlanda)

Lo jorn de Totz San[t]s parti d'aquí, fahe[n]t la via de Londres, passant a sant Thomas de Conturberi; e a Londres [h]aguí novellas que lo rey d'Anglaterra era en un gran parc clos, coma lo bosc de Vinsayna prés de París, apellat Got, prés de Tersom 8 milas, on ha gran [e]studi, lo qual loc los angleses apellan Estanafort; lo qual parc és fort bell, e hy ha lo rey molt bell estar, e l'ostal és fort bell en qué a molts [e]statges e edifficis. E per las letras del rey de Fransa que jo portava jo fuy fortment bé recullit, e me feren molt gran honor, e me feren guiar e tenir segur per tot son regne, lo qual travecí tot sens aturar-me enloc: ver és que ab lo rey aturí 10 dies.

Partí de la cort, ané tant per mas jornades que entrí en una encontrada appellada Esteper, que és en la marcha de Galas, fins a la ciutat de Sixte; e aquí jo logué una nau per passar en Irlanda, en la qual jo monté, e costejan[t] la costa de Galas fui en un loc apellat Oliet; e d'aquí partiguí e traves[s]í lo gofle ab bell vent tenent la via de Irlanda. Despalaguí en la ylla de Armant, que fo del rey de cent cavalle[r]s en lo temps del rey Artús e avuy és ben poblada e és del rey de Anglaterra; e d'aquí tostemps traves[s]í ab bon temps, e arribí en Irlanda e a cap de alguns jorns daval[l]í a la ciutat.

E aquí trobé lo comte de la Marcha, que era cosí del rey Richart d'Anglaterra, lo qual me recullí molt noblament per las letras de recomandacions del rey de Anglaterra e de la regina, al qual jo diguí ma intenció del viatge que jo volia fer. E lo dit senyor me desconssellà

p.142

fort, dihent que per duas rahons jo no devia fer lo dit viatge: la una era que jo devia passar locs estranys en que habitaven gen[t]s salvatges, los quals no [h]an negun regiment en que negú se deja fihar; l'altra rahó que la intrada de purgatori és molt perillosa cosa e moltz bons cavalle[r]s s'[h]i eren perdutz que no eran tornatz; enayssí que per res no hy volgués intrar dedins ny enguanàs-[h]i mi meteys. En contrastar a ma anada lo dit comte fé son poder, e quant vi que jo hi era ayssí inclinat, el[l] me donà de sos rossins e de sas joyas, e me donà dos [e]scude[r]s, la un appellat Johan d'Ivri, lo qual me menà per la terra que lo rey d'Anglaterra té en Irlanda, e tant com nos cavalguàrem no nos layssà res despendre, ans nos fahia los despens a mon desplaer; e altre appellat Johan Talabot que sabia la lengua de Irlanda. Aquell era mon torchimant.

E aquests dos [h]avian manament de menar-me a l'archabisbe de Darmant e enayssí ho feren, lo qual és lo pus alt en la ylla dels Yrises, e ells lo tenen com a papa. Lo qual trobem en la vila de Drudan, la qual vila és ayssí gran coma Pugsarda o Tarraguona. E los ditz escude[r]s me presentaren a l'archabisbe, al qual jo doní letras del rey e de la regina de Anglaterra e del comte de la Marcha, e lo dit archabisbe me resabé molt graciosament e me fé molt gran honor; lo qual, aprés que ha sabuda ma voluntat, m'escomet fort mon viatge, e me amonestà fort de no hy anar, dihent que ultra lo perill que era en la intrada de purgatori, ell ni negú no lo poyria fer segur per la terra del rey Irnel ny d'altres senyo[r]s per las terras de las quals me convenia passar abans que jo fos al purgatori; si ell no's volia perdre per la terra, que per res no m'[h]y essajàs. E aprés ell me mès al revestiari de la gran església, on fort me amonestà

p.143

e me preguà que per res no hy volgués intrar en lo purgatori, dihent-me moltz de perills e d'escàndols que són endevengutz a diversos dedins lo purgatori, que eran perdutz; enquara més me dehie totz los perills que se'n podian seguir ny [h]y són, als quals jo responguí coma Déu me [h]avia administrat, e fermé que jamés no [h]i layssaria ny no estaria de fer mon cam[yacute]; e quant ell vi que de mon prepòsit no'm podia moure, ell me donà tot lo endressament que poc, e donà-me licència de anar, e me confessé, e prenguí de sa mà nostre Senyor fort secretament, e dix-me que dins la sempmana ell seria en una vila appellada Dondela, e enayssí ho fé.

E jo de present partí d'ell, e me n'ané en la dita vila, e d'aquí tramés al rey Irnel que era en la ciutat d'Armas. Lo qual de fet me tramès sal conduit e un de sos cavalle[r]s e un missatger per conduir-me fins que fos a ells. E lo dit archabisbe vengué al dit jorn e menava bé ab si cent homes d'armas armatz a lur manera per acompanyar-me, e layssà-me un torchimant, cosí germà de Johan Talabot; e ab los cent homes d'armes jo entré en la terra del Yrises, sa on lo rey Irnel senyorejava. E quant [h]aguí cavalgat calquez sinc millas en avant, los dits homes a caval no gosaren passar avant, car totz són grans enemicz; mas que se restaren en un pug, e jo prenguí comiat d'ells e aní avant.

E aprés que [h]aguí anada calque mi[t]ja legua, trobé lo conestable del rey Isnel bé ab cent homes cavalle[r]s, ayssí meteys a la lur manera armatz, ab lo qual jo parlí. E partí-me d'ell entró que fuy al rey, lo qual me ha recullit bé segons lur manera e me tramès present de menjar, so és carn de bou, car ells no menjan pa ny beuen vi, car no n'an; mes beuen aygua, e los grans senyo[r]s beuen per noblesa let, e d'alguns lo

p.144

brou de la carn.

Per tal que lur costumas e maneras són a nosaltres fort estranyas, per lo pus curt que jo poré vos contaré algunas cosas de lurs condicions e maneras, de so que jo ne vi ab lo rey, ab lo qual a mon retorn tenguí la festa de Nadal, no obstant que al passar, quant primerament fuy ab ell no ho [h]agués prou vist.