Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge del Vescomte Ramón de Perellós y de Roda fet al Purgatori nomenat de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 4


p.139

(Autobiografia)

Aprés que lo rey Carles fo mort, que era rey de Fransa, jo era [e]stat per lonc temps en son servici; e puys fuy en lo servici del rey Johan d'Araguó, del qual jo fuy son primier cavaller, e ell que era mon senyor natural; e fuy per gran temps privat e amat de ell, tant com servidor pot ésser de son senyor; e [h]aguí coneys[s]ensa que lo dit senyor me mostrave en gran amor, e assò trobé en ell e lo amave aytant com servidor pogués amar son senyor, en tant que no'm fora al món tant possible que fer pogués que jo no ho fes per ell. E partí-me del dit senyor ab sa licència del regne de València, e venguí al loc de Millàs, que és de mon patrimoni del vescomtat de Perellós. E enseguí's la mort del papa Clement Quint qui era del linatge del comte de Guyaynna; e pocs dies aprés fo feyta elexió en papa dels cardenals lo cardenal de Luna, que és appellat Benehyt XIII.

E cum jo en algun viatge me só trobat en las parts de Ytàlia, en la qual part jo era ab tres galeras armades. bé e defora mar, s'endevenc que foren al servici del papa Clement e de son col·legi; e [h]aguí grans conoyscensas ab sos cardenals, los quals ixiren de Ytàlia ab las mies galeras e dos del senescal de Provensa, que [h]avia nom Folcant d'Aguolt, venguen ve[r]s mi lo primier any de la sisma que tant ha durat; e aturà a Roma lo bisbe de Bar, lo papa que se appellà Urbà. E [h]avia jo gran coneyscensa ab los cardenals, en [e]special ab aquell de Luna que era [e]stat novellament elegit, e lo dit papa Benehyt me trameté missatge manant me anàs servir per deve[r]s ell. Enaissí ho fy, e lo serví ab licència de mon dit senyor lo Rey.

Endevenc-se que jo [e]stave ab lo papa des[s]ús dit que lo Rey mon senyor morí, e de la mort otra


p.140

lo voler de Déu jo fuy molt dolorós e trist, tant cum negun servidor pot ésser de la mort de son senyor, e jo me meté en lo cor en aquella hora que jo anàs al purgatori de Sant Patrici, per saber si fer se podia de trobar mon senyor en purgatori e las penas que suffria. Enayssí ymaginé las cosas des[s]ús ditas, per las rahons que [h]avia oïdes dir del fet de purgatori.

E enaprés alguns dies de aquesta voluntat que jo [h]avia de anar e de intrar en purgatori; e assò per vie de confessió jo parlé ab lo papa, dihent-ly tota ma intenció, lo qual fo molt fort m'esquivà e me espantà molt fort amonestant-me que per res no ho fes; e ultra so que me dix, me fé dir per d'alguns cardenals sos privatz, en [e]special a dos: la un era titolat de Tarasçona, que era del linatge que lo sobrenom s'apella Galniello; l'altre cardenal s'apellave Jofre de Santa [E]lena. E present un frare meu, appellat mossèn Pons de Perellós, e lo papa fort me amonestà de no anar, en tant que ayssí fort me retengueren que a penas los poguera [e]scapar.

E aprés alcuns jorns, estrenguí-me ab lo papa, dihent-ly que per res del món no layssaria aquest viatge; e obtenguda sa benedictió, partí-me d'ell lo jorn de Nostra Dona de Septembre, l'any dessús dit, e fehí mon camí per Fransa, fins a la cort del Rey a París, del qual jo era antic servidor, e son pare que [h]avia nom Carles me [h]avia noyrit de edat fort jove, e ayssí meteys me fé son cambrer; e del rey de Fransa, e de sos oncles frares, del duc de Berrí e de Borgonya, jo [h]aguí letras de recomandacions al rey de Anglaterra, que era son gendre, e de altres senyo[r]s de Anglaterra; comensan[t] lo matrimoni, [h]avian feytas trevas per 30 anys. Partí de París, per mas jornadas


p.141

venguí a Calays on me metí en mar per passar en Anglaterra.