E lo primier prior que fo de la dita església, que era molt prohom e de bona vida, se fes fer una habitació de prop lo dormidor on dormian los canonges, car ell era molt vell e no [h]avia sinó una dent sola, e no volia pas que los joves lo [h]aguessan en despit per so de sa vellesa, e que no ly fessan negun enu[i]g, car sant Gregori diu que, no ostan[t] lo vell [h]om[e] que no sia malalt, sí és ell tot jorn enferm per sa vellesa; e dels joves de laïns lo visitaven sovyn[t] e ly dihien per plaer:
‘Payre, quant volriau vos [e]star en aquest món?’
He ell los responia:
‘Mos fills, jo amaria més, si plahia a Déu, de
E aquells que lo ly demanaven sovyn[t] [h]avian o[yuml ]t cantar los àngels en la habitació del prohom, e las cansons eran e dihian aytal: Tu és beneyt e beneyta sia la dent de la tua boca, d'on que no toca vianda delicada. Car lo prohom no menjave sinó pa sec, aytal com se fa en aquella terra, que se fa de sivada; e d'aquest pa no menjan sinó 10 o 12 vegadas mas no pas continuadament, ny menjan pa ny beuen vi, ans viuen tant solament de carn de bou e beuen aygue. E los grans senyors beuen let seguons que pus ample vo'n contaré en son loc. En assò lo prohom bevia aygua freda, e a la fy ell passà de aquesta vida, e anà a nostre Senyor a[i]ssí com tot jorn [h]avia desi[t]jat.
Al temps de Sant Patrici, e aprés, ell fahia metre en [e]scrit tot so que ell [h]avia vist d'aquells que hy eran intratz en aquella fossa, car alcuns hy anaven que no tornaven, e per so eran perdutz per so que no eran estatz ferms en la fe.