Corpus of Electronic Texts Edition
Viatge del Vescomte Ramón de Perellós y de Roda fet al Purgatori nomenat de Sant Patrici (Author: [unknown])

section 1

La vida de Sant Patrici

En lo temps que Sant Patrissi predicave lo sant evangeli en Yvèrnia, la qual nos appellam Irlanda, e com ell fermàs sa predicació per meravelloses miracles

p.135

de nostre Senyor, Sant Patrici trobà la gent d'aquella terra ais[s]í dura e salvatge com si fossen bèstias, e mes-hy molt gran treball e pena a les endoctrinar, e ensenyar-les e convertir a la fe de nostre Senyor Déu Jesú Crist; e sovyn[t] los parlava de las penas de infern e de la glòria de paradís per retornar-los de las lus misèries e de los peccatz, e confirmar-los en bona vida; mes tot assò no lus valia res, car ells dehien que no'n creurian res sinó que alcuns d'ells ho vehes[s]en, so és a saber, la glòria dels bons e la dolor dels mals, ni no se'n volian tenir per a manament de Sant Patrici, lo qual [h]avia la intenció deve[r]s Déu.

E per so lo bon prohom comensà a dejunar, e a vellar e a fer oracions a Déu molt devotament, e molt d'altres béns per la salut de las ànimes del poble. E nostre Senyor ly apparé ayssí com d'altras veguades [h]avia feyt, e ly donà lo libre dels evangelis e un bastó, que lo appellan lo bastó de Jesús, per so que ell lo donà a son servidor, e en la sua vida meteyssa ne fa testimoni que com aquell bastó e aquell libre és senyal que ell és apòstol de Yvèrnia. E aprés nostre Senyor lo menà en un desert e ly mostrà una fossa fort escura, e nostre Senyor ly dix que qui intraria dedins confès e peneden[t] e pur de coratge seria quiti lo jorn natural de totz sos peccatz, e veguere los turments dels malvatz e los goytz e la glòria dels bons. E assò dix nostre Senyor a Sant Patrici, e puis nostre Senyor se despartí e lo prohom fu fort alegre de so que nostre Senyor ly [h]ag[u]é dit quant ly [h]ag[u]é mostrada la fossa per que ell pogués convertir las gen[t]s.

E despuys ell fé comensar una església ben prop d'aquell loc, e mes-hy una canongie regular, e fé a la fossa bonas portes, e tota la ylla és closa de aygües de un gran [e]stany

p.136

ben preguon entorn la fossa, e fé-hy fer un sementeri, e fé-hy fer la porta e tancar ab clau, per tal que negú no [h]y intràs sens licència, e fé fer devers orient bons murs, e la clau comanà a gardar al prior de la església. E moltes gen[t]s intraren en la fossa en lo temps de Sant Patrici per fer penitència de lurs peccatz, e dehian, quant eren tornatz, que [h]avian vist infern e [h]avian passatz grans turmen[t]s e doloroses, e sí [h]avian vistas moltz grans glòrias e moltz goytz.

E Sant Patrici fahia metre los reportz en [e]scrit dedins la església, e aprés ell recomanà al poble e lus contà totas les coses que [h]avian vistes, per los testimonis d'aquells que hy eran intratz, totas aquestas coses meravelloses; e per so és appellada la fossa de Sant Patrici e de purgatori per so que hom hy purgue sos peccatz. E per so que fo mostrada primierament a Sant Patrici per nostre Senyor, se appella aytambé lo purgatori de Sant Patrici. E d'aquesta religió [h]a diversos monesti[r]s en la dita terra de Yvèrnia, grans e solempnes, majo[r]s que aquell de[l] purgatori.